Geoestratègia global

Un assassinat molt poc innocent

La intel·ligència dels EUA té pocs dubtes que el Mossad és darrere de la mort de Mohsen Fakhrizadeh

3
Es llegeix en minuts
Qom (Iran(islamic Republic Of))  20 04 2016 - A handout photo made available by the Iranian defence ministry office shows soldiers carrying the coffin of slain Iranian nuclear scientist Mohsen Fakhrizadeh during funeral procession inside the Iranian defense ministry in Tehran  Iran  30 November 2020  Media reported that Iran blamed Israel for the assassination of Mohsen Fakhrizadeh  a senior Iranian nuclear scientist  (Teheran) EFE EPA DEFENCE MINISTRY OFFICE HANDOUT HANDOUT EDITORIAL USE ONLY NO SALES

Qom (Iran(islamic Republic Of)) 20 04 2016 - A handout photo made available by the Iranian defence ministry office shows soldiers carrying the coffin of slain Iranian nuclear scientist Mohsen Fakhrizadeh during funeral procession inside the Iranian defense ministry in Tehran Iran 30 November 2020 Media reported that Iran blamed Israel for the assassination of Mohsen Fakhrizadeh a senior Iranian nuclear scientist (Teheran) EFE EPA DEFENCE MINISTRY OFFICE HANDOUT HANDOUT EDITORIAL USE ONLY NO SALES / DEFENCE MINISTRY OFFICE HANDOUT

Cap assassinat és innocent, però alguns són menys innocents que d’altres.El passat 27 de novembre va ser assassinat a prop de Teheran el principal científic nuclear iranià, Mohsen Fakhrizadeh,la mort del qual ningú ha reivindicat tot i que tot apunta a Israelperquè el primer ministre Netanyahu l’havia assenyalat personalment i perquè tot just fa tres mesos va assassinar als carrers de Teheran el número dos d’Al-Qaida. Segons el ‘New York Times’ existeixen pocs dubtes en els serveis d’Intel·ligència nord-americans sobre la implicació delMossaden aquesta mort,probablement amb el recolzament local d’iranians oposats al règim islàmic.Amb aquest assassinat, condemnat per l’ONU i per la Unió Europea (Josep Borrell l’ha anomenat «acte delictiu contrari al principi de respecte als drets humans»), són ja cinc els científics iranians assassinats en els últims 10 anys,sense comptar l’atac del mes de juliol passat contra la central nuclear de Natanz,en un intent d’impedir que l’Iran es doti d’armes nuclearsperquè això seriaper a Israel una amenaça existencial que no pot permetre de cap manera.

Fa només deu dies que Netanyahu recordava: «No permetrem que els iranians es dotin d’armes atòmiques i no hem de tornar a l’acord nuclear anterior. Hem de mantenir la política de màxima pressió per impedir-ho». O sigui, ni bomba ni acord, que en prengui nota Biden.Més clar, l’aigua. Aquesta oposició visceral a l’Iran ha estat en el centre de l’estreta relació de Netanyahu ambDonald Trump, el president més proisraelià de la història, com mostren el trasllat de l’ambaixada a Jerusalem, el reconeixement de la sobirania israeliana sobre el Golan, o el «pla de pau» de Kushner molt esbiaixat a favor seu.

Trump es va estrenar denunciant unilateralment el Pla Integral d’Acció Conjunta (PIAC) que és com es coneix l’acord firmat el 2015 amb l’Iran per la comunitat internacional precisament per evitar la seva nuclearització i que,segons l’Agència Internacional de l’Energia Atòmica de l’ONU, Teheran estava complint.Però per a Trump aquest acord tenia dos inconvenients: d’una banda era obra de l’odiat Obama i, per una altra, no contemplava altres activitats de l’Iran com la seva política desestabilitzadora a l’Orient Mitjà o el desenvolupament de míssils de llarg abast, preocupacions totes dues que comparteix Europa, per a la qual, no obstant, aquests assumptes s’han de tractar en altres fòrums sense posar en perill el PIAC que evita una cursa d’armaments a la regió.

Notícies relacionades

Davant la retirada nord-americana de l’acord i la reimposició de sancions que han ofegat la seva economia,l’Iran ha reprès algunes activitats nuclears, fet que ha causat preocupació i condemnes generalitzades perquè és també la por compartida vers l’Iran el que explica la normalització de relacions diplomàtiques entre Israel i els Emirats Àrabs Units i Bahrain, il’actual acostament entre Israel i l’Aràbia Saudita,evidenciat en la recent trobada entre Mohamed bin Salman i Netanyahu. El moment triat per assassinar el senyor Fakhrizadeh no és casual sinó que sembla dirigit a crear una situació de tensió que forci la intervenció de Donald Trump, de Joe Biden o de tots dos alhora.

De Trump, perquè ha transcendit que desitja atacar l’Iran i no ho ha fet perquè els seus assessors el van dissuadir. Una «venjança» iraniana ara, com propugnen els més radicals dins de l’Iran, seria l’excusa perfecta que podria animar Donald Trumpa fer el que el cos li demana com a comiat de la Casa Blanca. Però l’assassinat també podria tenir la intenció d’impedir que Biden torni al PIAC com desitja i com afirmen el seu futur secretari d’Estat, Toni Blinken, i el seu futur conseller de Seguretat Nacional, Jake Sullivan, que va ser qui va inspirar el pacte nuclear de 2015. L’Iran es mou així entre la seva necessitat interna de respondre a aquests atacs i la conveniència d’esperar a veure si les relacions milloren amb Biden (el parlament iranià li acaba de donar de termini fins al febrer per aixecar les sancions), o si l’ocorregut convenç Teheran que l’única manera de ser respectat és creuar tant sí com no el llindar nuclearcom ha fet Corea del Nord.

Temes:

Iran Israel