Que es podreixin a la presó

L’equip tècnic de les presons en les quals es troben els presos està format per un jurista, un psicòleg, un pedagog, un sociòleg, un metge, un mestre, un educador i un treballador social, entre altres professionals que s’encarreguen de fer el seguiment individualitzat de cada pres,amb la finalitat d’establir els programes que han de seguir de cara ala seva reinserció.Com es veu, és un equip interdisciplinari, que cobreix tots els aspectes de la personalitat d’un subjecte i fins i tot l’impacte individual i social de la condemna.

Tots els esmentats van estimar que els treballs realitzats pels reus, la bona conducta observada i el fet d’assumir l’error d’haver procedit com ho van fer el 2017, avalava la concessió d’un règim de semillibertat per afavorir la seva completa reinserció. Valoraven, a més, que no es tracta de persones desconnectades del sistema social, sinó deciutadans perfectament integrats.I que, per això, el compliment de la pena en total privació de llibertat mancava de sentit, i era recomanable l’accés a la semillibertat, precisament per no desconnectar-los d’aquest sistema social.

Els jutges de vigilància penitenciària van avalar l’opinió d’aquest equip tècnic. Un jutge és un jurista i, per tant, no és un autèntic especialista en la matèria. En conseqüència, llevat que l’argumentació dels especialistes –l’equip tècnic– sigui forassenyada, l’ha de confirmar. No obstant, la fiscalia va recórrer aquestes resolucions basant-se en l’escàs temps transcorregut de condemna –¡tres anys de privació de llibertat!–, en la desconnexió del tractament de reinserció amb el delicte comès, encara sense proposar cap alternativa, i cada vegada més indirectament –inicialment havia sigut un argument principal– en la falta de penediment dels presos.

Ara el Tribunal Suprem passa de puntetes sobre l’últim, conscient, encara sense dir-ho, que téimplicacions religioses o almenys morals que són indefensablesen el nostre sistema. Assumeix, en canvi, que el tractament no és coherent amb el delicte comès perquè, argumenta, l’equip tècnic no hauria explicat aquesta coherència. No obstant, s’ha de recordar que la sedició és un delicte contra l’ordre públic. I que és ontològicament obvi que respecta aquest ordre públic qui exerceix regularment un treball, observa bona conducta en una presó, reconeix l’error comès i no ha tingut el més mínim intent de fuga o rebel·lia. Tot això durant tres anys ni més ni menys. 

El Tribunal Suprem prescindeix de l’anterior, i tampoc expressa en què hauria de consistirun tractament alternatiu.De segur opinarà que no li correspon aquesta tasca al no ser tècnics en la matèria, i és cert. Però per aquesta mateixa raó tampoc pot objectar el tractament concebut pels que sí que són especialistes si no dona raons concretes respecte a això, perquè això sumeix en indefensió el pres, al no saber què diantre ha de fer per arribar a la semillibertat, més enllà de seguir a la seva cel·la. Finalment, acusa el Tribunal Suprem aquest equip tècnic de voler canviar la sentència, com si el tercer grau –igual que el primer i el segon– no suposés complir-la...

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

L’única raó realment expressada pel Tribunal Suprem és que ha passat poc temps de la condemna.L’argument és perillosíssim, ja que fa dependre la reinserció d’un pres del simple pas del temps, i no de la seva evolució. O bé no creu el Tribunal Suprem que en tres anys ningú pugui reinserir-se, o bé pensa que fins i tot reinserit, el reu ha de «pagar» amb la seva llibertat, finalitat simplement retributiva que sorprenentment cita el Tribunal Suprem i que està absolutament fora d’època.

No es persegueix la ideologia dels presos, insisteix el Tribunal Suprem. I estic segur que és així. Però convindria conjurar qualsevol suspicàcia amb millors arguments que els oferts.