Construir la ciutat que serà

Tenir a mà les dades estadístiques consolidades deBarcelonai comparar-les amb la situació actual és un exercici dolorós perquè significa establir un balanç dramàtic entreel que va ser la ciutat fins fa un any i allò en què s’ha convertit ara, a causa dels estralls de tot tipus causats per la pandèmia, en especial els referents a l’economia i la puixança de la capital.Com ha declarat María Jesús Calvo, cap d’Estadística i Difusió de l’Oficina Municipal de Dades, en la presentació de , Barcelona vivia «una conjuntura econòmica expansiva, sòlida i diversificada, amb un perfil de creixement sostingut», amb un lleu descens en relació amb el 2018 (un augment del 2,3% del PIB, cinc dècimes menys que l’any anterior), però amb les constants vitals intactes i amb increment sostingut de la renda familiar disponible.

Si es fa un cop d’ull als debats que es generaven a la ciutat llavors es fa difícil palpar aquest impuls a l’alça de la ciutat. Barcelona debat contínuament sobre el seu present i el seu futur, sobre el seu model i de les seves apostes estratègiques. I està bé que així sigui. La pandèmia, com en altres tants aspectes, ha posat la ciutat davant d’un cru mirall. Les dades llavors eren bones, peròel model ha sigut durament castigat per l’efecte de la pandèmia.

Encara és aviat per analitzar amb compte el daltabaix perquè les xifres exactes del que ha significat aquest 2020 no les tindrem fins d’aquí a un temps, però en tots els aspectes de la vida pública es percep la magnitud del problema, començant per unaprevisió de descens del PIB entre un 9% i un 15%. Només cal tenir en compte, per fer-se una idea dels números que s’estudien, que el sector serveis genera el 89,3% del PIB de la ciutat, i és aquest, precisament, el que ha patit l’impacte directe més incisiu de la crisi. Segons les dades d’Exceltur,el turisme ha descendit a Barcelona entorn del 93%, una caiguda extremadament pronunciada que afecta l’autèntic motor econòmic i que conté les seves derivades al comerç, el transport o la restauració, ja per si mateixos afectats també pel primer confinament i per les posteriors mesures sanitàries encara vigents, com la mobilitat perimetral. 

Un a un, els diferents apartats de l’anuari ens indiquen la situació anterior a l’aparició del coronavirus en les nostres vides i ens posen davant el mirall d’una realitat que ja patim i que quan tingui la seva translació en xifres ens informarà de la mida dramàtica del forat que ha generat la pandèmia. A tots els nivells. Si la xifra debarcelonins a l’aturhavia arribat a un mínim històric el 2019 (69.047 persones), les dades d’aquest octubre ens indiquen quel’increment és del 130%. Una xifra que ens parla, en conseqüència, de lasaturació dels serveis socialsi de la creixent demanda d’atenció en institucions i oenagés humanitàries, davant col·lapses alimentaris i de vivenda.  

Aquestes són les dades d’ahir i les d’avui. Però el debat ha de ser quines seran les de demà. És imperatiu insistir en la necessitat de plantejar un debat urgent perconstruir un nou model de ciutat, sense una dependència tan acusada d’un sol sector, ambplantejaments raonables sobre el turisme, sense acrituds ideològiques ni combats polítics estèrils. És imprescindible un esforç col·lectiu, eficaç i sòlid per reconstruir la ciutat que va ser i, sobretot, construir la ciutat que serà.