Pros i contres

1
Es llegeix en minuts
zentauroepp55662209 icult201101181305

zentauroepp55662209 icult201101181305 / JULIO CARBO

Hi ha disciplines artístiques que necessiten el públic, que tenen sentit perquè algú mira, escolta i batega amb la immediatesa del moment. La lectura, en canvi, és una activitat solitària, beu de la implicació íntima. En el magnífic inici de ‘Sobre la lectura’, Proust evoca «els dies de la infantesa viscuts en plenitud, els que passàvem amb el llibre que més ens agradava». Tota la resta desapareixia i, encara que semblaven dies evaporats, de fet és la lectura el que li fa recordar tot allò que aparentment es perdia per haver llegit mentre els altres jugaven, menjaven o s’avorrien.

El teatre no vol aquest entotsolar-se. Per això era tan difícil fer-ho sense públic. Per això estic a favor de les iniciatives que, amb els escenaris closos, han portat el teatre a cases i pisos. Davant el tancament forçat, hi ha hagut imaginació: emissions en línia, xiuxiueigs poètics individuals, noves construccions dramàtiques que, sense trair l’essència, han fet teatre sense l’escalf de l’espectador. Res no s’assembla a l’efímer moment viscut en companyia de desconeguts, però també recordarem, com Proust, la plenitud viscuda en la distància, en la intimitat deserta del sofà.

Temes:

Teatre