La nota

Aposta per Pedro Sánchez

El 75% dels diputats catalans en el Congrés votaran aquest dijous a favor dels Pressupostos

3
Es llegeix en minuts
undefined55908743 madrid 18 11 2020    politica  sesion de control al gobierno201130165840

undefined55908743 madrid 18 11 2020 politica sesion de control al gobierno201130165840 / DAVID CASTRO

Pedro Sánchez és un president desconcertat: el coronavirus i el drama dels més de 45.000 morts que ja portem, la gravíssima crisi econòmica, un govern de coalició amb Podem en el qual es visualitzen discrepàncies, la impossibilitat de renovar el Consell General del Poder Judicial per la nul·la o mala relació amb el PP, el primer partit de l’oposició, el llegendari líder del PSOE que no l’aprecia massa... Tot l’anterior són fets com per «no poder dormir tranquil», utilitzant la seva famosa i poc afortunada frase. Però avui –si la Providència no ho impedeix– serà per al president un dijous d’«aquells que brillen més que el sol». 

Primer, perquè sense Pressupostos (els últims espanyols són els del PP del 2018) gairebé no es pot governar. Ni fer una política efectiva contra la crisi. Ni donar imatge d’estabilitat i solvència davant una Europa sacsejada pel temporal mundial, però el recolzament de la qual (i el del BCE) necessitem per respirar. I Sánchez tindrà avui Pressupostos.

Segon, perquè seran aprovats per uns 189 diputats, una majoria molt superior a l’absoluta i necessària (176) i a la que va obtenir en la seva votació d’investidura (167). Malgrat que el 2020 està sent horrible, Sánchez té avui més recolzaments parlamentaris que quan va ser investit a primers de gener. I això malgrat que va estar a punt de caure derrotat –el va salvar Inés Arrimadas– en les últimes votacions de l’estat d’alarma. I aquesta majoria és avui també possible perquè malgrat la crisi (i amb l’ajuda de la ministra de Treball, que és de Podem) ha aconseguit mantenir un grau notable de diàleg amb els interlocutors socials. Amb els sindicats i amb les patronals.

Tercer, perquè si un dels més greus problemes d’Espanya és la incardinació de Catalunya a Espanya, que s’arrossega com a mínim des de la famosa sentència del Constitucional de fa 10 anys, avui el 75% dels diputats catalans votaran a favor del seu Govern. Ho faran els dos principals partits, ERC (13 escons) i PSC (12), molt enfrontats entre si. I també els comuns (7), nostàlgics del proletariat, i el PDECat (4) que crida continus visques a la classe mitjana. En total 36 diputats, el 75% de la representació catalana al Congrés.

Notícies relacionades

Cert que són partits amb idees molt contraposades, però les incompatibilitats ideològiques entre els 12 diputats que votaran en contra –els 4 puigdemontistes, els 2 de la CUP i els 6 del PP, Cs i Vox– són encara molt més grans. Malgrat tot és més fàcil que prenguin un te amb pastes l’indòmit Gabriel Rufián i la cauta Meritxell Batet que Ignacio Garriga (l’u de Vox per Barcelona) i Laura Borràs. Sánchez tindrà avui al darrere el 75% dels diputats catalans, però no es pot enganyar. El suport és puntual i prolongar-lo li pot costar una cosa semblant al que Churchill, en moments dramàtics, va qualificar de «sang, suor i llàgrimes». 

Quart, perquè, tot i que no hi hagi res tan maniacodepressiu com els moviments de les borses, resulta que l’espanyola (25%) és la que més s’ha revaloritzat al novembre. Totes les borses han pujat, però l’Ibex encara més. No pels Pressupostos, sinó per la vacuna, però les coses bones agraden a tothom. I l’Ibex puja ara més (quan en l’any era el que més baixava) perquè els inversors (molts estrangers) creuen que l’economia espanyola, molt dependent del turisme, serà la més beneficiada per la vacuna. Avui Sánchez podrà, almenys per un dia, dormir tranquil. Segurament els catalans que van votar el 75% dels seus diputats també. ¿O no?