Idees
«Tú eres muy malo»
Potser ara relativitzem massa la maldat a les pel·lícules i l'assenyalem de forma massa nítida i expeditiva a la vida
zentauroepp6849067 file camilla parker bowles leaves a memorial service for 190119185909 /
Hi va haver un temps en què els bons eren molt bons i els dolents, dolentíssims. Les novel·les van començar ben aviat a desmuntar aquesta divisió. I, segons un article recent de ‘The Guardian’, ara la línia entre la llum i la foscor és fins i tot dubtosa en el cine de crispetes.
L’autor del text afirma que els herois de pel·lícula serveixen per fixar un ideal a què aspirar. Però que, de tota la vida, els malvats són més interessants perquè estan en nosaltres: ens mostren tot allò (vanitat, egoisme, gelosia) que no podem evitar ser en una mesura o una altra.
Ara, en canvi, diu que res està tan clar: Godzilla podria no ser un monstre temible, sinó un activista ecoterrorista que corregeix els excessos nuclears de l’ésser humà. I en cita molts altres exemples, del Magneto dels X-Men al Joker, per il·lustrar com moltes ficcions actuals se centren en el costat bo del dolent o en les seves raons per ser dolent.
Amb Louis van Gaal va començar tot
Potser tota aquesta confusió, afegeixo jo, va arrencar amb Louis van Gaal cridant, amb accent de dolent en pel·lícula de la segona guerra mundial, «tú erres muy malo», quan el percebut com a dolent, per amants del futbol i fins i tot per nens espantats, era ell. O amb Oscar Wilde: «És absurd dividir la gent entre bona o dolenta: la gent és o encantadora o tediosa».
El cert és que mentre fins i tot en les ficcions més simples es plantegen malvats ambigus, al món real es tornen més nítids: bàsicament, el malvat és el que no pensa com jo. És clar que novel·les i sèries i premsa continuen influint-hi: la gent odia encara més Camil·la Parker Bowles després de veure l’última de ‘The Crown’. L’extraordinari llibre ‘El fill del xofer’, de Jordi Amat, retrata un menyspreable malvat (amb alguna raó biogràfica per ser-ho) en Alfons Quintà. S’analitza en articles Maradona com a àngel del futbol i dimoni en la vida.
Però el cas és que comença a ser cada vegada més difícil que passi això que expliquen molts actors que interpretaven els dolents de telenovel·les dels vuitanta: sortien al carrer i la gent els insultava. Potser això era massa. I potser ara relativitzem massa la maldat a les pel·lícules i l’assenyalem de forma massa nítida i expeditiva a la vida. O potser, amb tant potser, estic relativitzant massa jo i ens estem oblidant també en la realitat dels veritables dolents de la pel·lícula.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
