La candidatura de Borràs

Guanya Twitter, comença la festa

La irrupció del més semblant a una Ayuso (a la catalana) empeny un sector de l'independentisme cap a un populisme descarnat

2
Es llegeix en minuts
zentauroepp53473681 la portavoz de jxcat  laura borr s  durante el debate de la 200522151014

zentauroepp53473681 la portavoz de jxcat laura borr s durante el debate de la 200522151014 / Pool

Aquesta vegada sí que ha guanyat Twitter. La candidata de l’injuriat (pels capitostos de Junts) Quim Torra ha guanyat molt fàcilment les primàries per elegir candidat en el partit de Jordi Sànchez i Carles Puigdemont. Com a dada rellevant, a cap dels dos l’il·lusionava la candidatura de Laura Borràs. Més aviat tot el contrari. En privat, tots dos expressen semblant opinió sobre l’auge del sector més extremista. Puigdemont, en particular, desitjava el conseller Puigneró que va entreveure a llegües la patacada i va aparcar la seva ambició. De moment podrà seguir concentrat desenvolupant la NASA catalana. Els presos de Lledoners, veterans militants de CDC, apostaven pel també conseller Damià Calvet, en especial Josep Rull. Tots dos han comprovat, en aquestes primàries, la virulència dels seus companys de viatge. Mentre Torra, que ja va voler recuperar Borràs per al Govern com a portaveu al capdavant de Presidència precisament per reforçar-la com a candidata, s’agafa la revenja. La venjança és un plat que se serveix fred.

La ruptura de Puigdemont amb els seus excompanys de tota la vida (aquests no van voler passar per la cleda i l’enèsima humiliació) li ha permès construir un partit al seu capritx acompanyat en el seu hiperlideratge. Tot i que ara comença a provar la seva pròpia medicina. Fent fora el PDCat ha debilitat la possibilitat d’agafar les regnes per redreçar un rumb que porta directament a un atzucac. Perquè avui, en les bases de Junts, predomina la pulsió del que al seu dia van representar López Tena (Solidaritat) i Joan Carretero (Reagrupament). Es van acabar les tàctiques i les estratègies. Ara tot serà coça i ‘p’alante’ amb l’afició rugint fervorosa.

Notícies relacionades

CDC i els seus succedanis han acabat sent víctimes de la pulsió reactiva que ells mateixos van crear contra ERC en el passat. Quan l’astut i implacable David Madí manava a la sala de màquines. Reagrupament, el partit del president Torra, va ser un invent auspiciat per Madí (lloctinent de Mas) amb la complicitat de la premsa més pròxima a CDC. El psicòtrop ideat contra els republicans ha corcat l’estructura de Sánchez i Puigdemont. Es pot recordar que en paral·lel a Reagrupament va emergir Ciutadans, en sentit oposat, com a reacció al que van considerar deriva liderada per Pasqual Maragall.

Amb la candidata de Twitter al capdavant la inestabilitat sense solta ni volta guanyarà punts. I la repetició electoral –que amb prou feines es va evitar el 2015-16 i el 2017-18– apareix en el pròxim horitzó com més probable. La irrupció del més semblant a una Ayuso (a la catalana) fa prou difícil la investidura d’un republicà (posaria en perill les bases nacionalistes), allunya l’escenari d’acumulació de forces per un de confrontació caïnita entre les dues ànimes de l’independentisme (la republicana i la nacionalista) i empeny un sector de l’independentisme cap a un populisme descarnat que no tindrà cap altra raó de ser que el soroll instrumental i el dit legitimista prest a exercir d’acusador. El molts i diversos de Junqueras contra el menys i purs de Twitter.