Dues mirades

Rufián i la via

1
Es llegeix en minuts
El portavoz de Esquerra Republicana (ERC) en el Congreso, Gabriel Rufián, a su llegada a la reunión de la Junta de Portavoces en el Congreso de los Diputados, en Madrid, (España), a 3 de noviembre de 2020.

El portavoz de Esquerra Republicana (ERC) en el Congreso, Gabriel Rufián, a su llegada a la reunión de la Junta de Portavoces en el Congreso de los Diputados, en Madrid, (España), a 3 de noviembre de 2020. / Dani Duch-La Vanguardia (Dani Duch-La Vanguardia)

El procés va servir perquè bona part de catalans pensés que hi havia una resposta territorial a la crisi econòmica. A l’argument mercantil se li van afegir tones de greuges emocionals. Alguns, inqüestionablement certs. D’altres, fruit de malabars polítics. Però la desbordant maquinària propagandística va topar amb el mur que sempre havia estat allà. Alguns es resisteixen a apagar el motor. D’altres busquen vies per avançar.

Gabriel Rufián ha iniciat una batalla contra el ‘dúmping fiscal’ de Madrid. No és d’esperar que a ERC li hagi sobrevingut una sobtada ànsia per regenerar Espanya, però és cert que una política fiscal més uniforme redundaria en un país amb menys desigualtats i més just. En l’al·legat pot trobar aliats en l’esquerra espanyola. I, tot i que vestit d’atac, el discurs de Rufián aporta unes notes interessants. La pena situa el debat en l’eix social i clava els peus en un mateix eix nacional. A l’adversari ja no el distingeix la bandera, sinó les seves polítiques neoliberals. És aviat per anunciar noves vies, però potser denota certa intenció de mirar més enllà del mur.