Àlbum contra cançó

Cap a l’any 2000, una discogràfica d’Hamburg anomenada Trocadero va tenir una idea amb la qual va guanyar molts diners. Un dia es van adonar que ‘Sunny’, la cançó de Bobby Hebb, posava la gent de bon humor. L’havien gravat molts intèrprets en versions diferents, gairebé antagòniques, però la melodia repetitiva suportava tots els experiments. Llavors van editar un disc d’una sola cançó, ‘Sunny’, però tocada amb 16 estils diferents. A més de l’original, la selecció incloïa versions de Robert Mitchum, Dusty Springfield, Georgie Fame o Cher, entre d’altres. Recordo que d’entrada em va semblar una idea absurda –¿escoltar sempre una mateixa cançó?–, però el cert és que era addictiu: com més vegades la senties, més volies saber com eren les altres versions.

Notícies relacionades

Dir-se Terricabras

Puig surt a la borsa amb cinturó de seguretat

Veient l’èxit, Trocadero va continuar editant discos amb la mateixa concepció, i així cançons com ‘Summertime’, dels germans Gershwin, ‘Light my Fire’, de The Doors, o ‘Take Five’, de Dave Brubeck Quartet, es van sumar a la col·lecció. Tot i que era una proposta atrevida i seductora, també ho era contra natura. Buscava el revers del que buscàvem als àlbums: un mateix intèrpret, moltes cançons diferents. Si es vol, les antologies monotemàtiques de Trocadero també eren una variació a partir d’un altre argument dels anys 80: els àlbums d’èxits. Jo vaig créixer escoltant cassets com ‘La gran Premier’, ‘Rockalipsis’, ‘Boom’ o ‘Gigantísimo’, sempre amb aquella llegenda: «Anunciat a la TV». Els discos senzills recollits en un sol disc. La cançó que volies sentir contra l’àlbum que no t’atreia prou i era massa car. Bob Marley juntament amb Blondie, Rocío Jurado, Kenny Rogers o Dyango. Allò sí que era eclecticisme.

Tot aquest món va desaparèixer amb l’arribada de les plataformes digitals de música. Llocs com Spotify van donar una estocada mortal en el combat d’àlbum contra cançó. Les ‘playlists’ ara són personalitzades i, quan busques una cançó concreta pel títol, la llista de versions –la majoria pèssimes– donaria per 10 antologies de Trocadero. L’excés de cançons, paradoxalment, ens està eliminant la capacitat de sorpresa, la barreja impossible d’estils.