DUES MIRADES

Lapidació

Davant l'enrenou muntat pel cas d'Elena Cañizares simplement s'hauria de dir que no s'han de compartir les converses privades

1
Es llegeix en minuts
twitter

twitter

Reconec que no entenc gaire bé tot l’enrenou –commoció– que s’ha muntat al voltant d’Elena Cañizares, aquesta estudiant d’infermeria que s’ha fet cèlebre per compartir a Twitter els missatges d’una discussió amb les seves companyes de pis. Cañizares havia donat positiu en Covid-19 i els anunciava la seva situació i la seva decisió de mantenir-se a la vivenda. Les tres companyes, de cap de setmana a casa dels seus pares, la comminaven a abandonar el pis. Els semblava una molèstia atendre-la quan tornessin de la preceptiva quarantena.

Notícies relacionades

Desconec quina és la relació de Cañizares amb les seves companyes, tampoc les seves vides ni les seves obligacions ni les seves veritats o les seves mentides. I sobretot, no entenc que aquest sigui un tema que no només hagi mobilitzat la barra de bar de Twitter (tan bulliciosa, bel·licosa i impressionable) sinó que marques, polítics, mitjans i guies espirituals s’hagin llançat a teoritzar, amplificar (molt, moltíssim) i organitzar judicis públics amb lapidació inclosa sobre el cas. L’engranatge perfecte per deglutir ingenus.

Cañizares només mereixia un consell: no comparteixis converses privades.