Ada i la llengua

La polèmica va néixer quan Ada Colau va dir a Instagram que parlaria en castellà «per arribar al màxim nombre de gent possible». Màrius Serra, amb una extrema educació, li va retreure que «les llengües comencen a morir quan els seus parlants les desterren». Colau, després, va afirmar que «és bastant asfixiant el rotllo aquest fiscalitzador de la llengua».

Realment ha de ser molt asfixiant comprovar que hi ha gent que pensa que l’alcaldessa d’una ciutat com Barcelona hauria de parlar en català en les seves intervencions públiques. No val dir que és un canal privat, perquè Colau és alcaldessa sempre, tant si inaugura un parc de bombers com si recomana la recepta d’un arròs caldós. No és una mania persecutòria, sinó una qüestió de dignitat que, a la fi, es pot reduir a l’argumentació #Anne_Hidalgo. ¿Algú es pot imaginar l’alcaldessa de París dient que no parla francès perquè vol arribar a més gent? És impensable. El que aquí s’entén com un «rotllo» i una «fiscalització» és, a tot arreu on la llengua natural és la normal, una obvietat indiscutible. Ergo el català no és la llengua normal. Ergo no se l’ha de matar, Ada: s’està morint sola.