IDEES

El tros de pel·lícula d'Eurovisió

'Eurovision Song Context: The Story of Fire Saga' és un tros de pel·lícula, li pesi a qui li pesi

1
Es llegeix en minuts
zentauroepp53926475 icult  fotogramas de eurovision  la historia de fire saga eu200630183326

zentauroepp53926475 icult fotogramas de eurovision la historia de fire saga eu200630183326 / John Wilson NETFLIX

¿Què constitueix un «tros de pel·lícula»? ¿És cosa de perícia artística? ¿Té a veure amb el prestigi de les persones involucrades en el projecte o la grandesa del guió? Potser és el missatge, la idea, la química irresistible d’un carismàtic personatge o el vaivé narratiu d’un muntatge trepidant i inexorable. Sigui com sigui, tots tenim una idea general del que entenem per un tros de pel·lícula. Normalment ancorem el concepte en la nostàlgia d’aquelles històries que ens van ensenyar a viure el cine, desenvolupar un gust narratiu concret i agafar-li el ritme a la ficció.

Notícies relacionades

El nostre concepte d’una bona pel·lícula canvia amb el temps, i pot descobrir-nos alguna cosa de nosaltres mateixos que no sospitàvem. Fins i tot havent sigut una consumidora natural i pràcticament nadiua del món d’Eurovisió, res m’havia preparat per a l’amanida d’emocions que la pel·lícula de Netflix, ‘Eurovision Song Context: The Story of Fire Saga’, em regalaria. Coprotagonitzada (i escrita) per Will Ferrell i una meravellosa Rachel McAdams, ‘Fire Saga’ ens explica la història d’un duet musical que somia representar el seu país (Islàndia) a Eurovisió, la terra promesa de l’entusiasme musical. No són els millors però, per diversos motius, són els que acaben complint el somni que els ha mantingut tota la vida aferrats a un impossible, i moltes vegades això és exactament el que fa falta per triomfar.

La pel·lícula és plena de petites i grans picades d’ullet per als entusiastes del fenomen eurovisiu. Des de cares conegudes fins a fórmules de composició musical trillades que han acabat formant part de l’experiència artística d’Eurovisió. Sent un producte nord-americà, es podia imaginar una simplificació del fenomen eurovisiu, una infantilització del festival. No obstant, Ferrell ens sorprèn amb una representació de la festa europea de les arts musicals com el que és: un reflex del que portes amb tu quan entres per la porta a la festa a què estem tots convidats, tot i que te n’hagis oblidat. I per això, per a molts ‘Fire Saga’ és un tros de pel·lícula, li pesi a qui li pesi.