Dies sense bars

El passatge on treballo i el tros de carrer al qual va aparar han estat una mica deserts totes aquestes setmanes que acabem de passar amb els bars tancats. Pot ser que els bars siguin uns dels pocs negocis que no poden ser substituïts pel comerç electrònic: no és el mateix prendre una cervesa a casa, al sofà, sol o en companyia, és igual, que a la terrassa o a la barra d’un bar. A casa tens la cervesa igual que al bar, fins i tot millor perquè t’hauràs comprat la que més t’agrada, el sofà serà més còmode que el tamboret o que una d’aquelles cadires metàl·liques i no hauràs hagut d’esperar que un cambrer et faci cas per aconseguir-la. T’haurà sortit més barata i no hauràs de conduir, caminar o agafar el transport públic per tornar a casa després.

¿Què fa llavors que un bar sigui millor que la pròpia casa? L’element sorpresa: als bars passen coses. Com deia Kamino, un antic veí, sempre que me’l trobava al carrer: «He sortit de casa perquè sabia que allà no passaria res». Als bars apareix algú que no t’esperes, t’arriben converses de les taules del voltant que potser et fan riure, t’acabes el cafè i pot ser que qui t’acompanya et proposi anar a algun lloc que no coneixies, que molt probablement serà un altre bar.

Els bars també són casa quan estàs fora de casa i, entre encàrrecs, tens una estona per matar que no és prou llarga com per arribar-te fins a casa i passar-la al sofà. Moltes vegades són també el punt de trobada fàcil d’ubicar quan algú et cita en alguna part de la ciutat que mai abans havies trepitjat.

Notícies relacionades

Testosterona antiprocés

Dia irrellevant

Aviven la circulació intramurs, els bars, i és en el trajecte d’un bar a l’altre quan descobreixes aquella botiga que no coneixies, aquella plaça que només havies vist en fotos o aquell carrer en el qual, de sobte, penses que t’agradaria viure.

Són un actiu tant social com personal, diürn i nocturn, molt important, els bars. Intentem aprofitar-los al màxim ara que tornen a estar oberts.