Vacunes: ni temors ni eufòria

En les últimes dues setmanes s’han succeït les notícies sobre els avenços decisius en la investigació de vacunes contra la Covid-19. De la dotzena de farmacèutiques que estan completant els assajos clínics de fase 3, les de Moderna i Pfizer (amb un disseny fins ara inèdit i més dificultats logístiques) i la d’AstraZeneca i la Universitat d’Oxford (que parteix de principis més provats i no requereix una cadena de distribució tan costosa) són les que ofereixen més esperances, amb un major o menor grau d’eficàcia i seguretat, però en tots els casos superior al que s’havia fixat com a objectiu mínim. Expectants davant l’aprovació mèdica dels compostos, s’obre ara un nou panorama que passa per l’aprovació del pla nacional de vacunació, que s’ha d’iniciar al gener i completar-se en el primer semestre del 2021, començant pels sectors prioritzats (per edat o per exposició directa al virus) i continuant amb el mínim exigible perquè la immunitat de grup sigui efectiva. 

No obstant, almenys tres quartes parts de la població mundial haurien de desenvolupar anticossos per tornar a la tan desitjada normalitat. I a l’última enquesta del CIS, ni més ni menys que un 53% dels espanyols es mostraven reticents a la vacuna, un percentatge massa alt que beu tant de l’oposició frontal i genèrica a aquests fàrmacs com al temor del desconegut i no provat: tots dos alimentats per la proliferació de notícies falses, mites i desinformació. Les vacunes que s’administraran –tot i que hi pugui haver certa reticència davant experiències com la russa– certament s’han elaborat a una gran velocitat, però només s’aplicaran després de valoracions científiques solvents i la certificació que no presenten efectes secundaris greus. No podent ser obligatòries, és important portar a terme una campanya de sensibilització potent per foragitar temors i convèncer els ara indecisos. Pel bé de tots. 

Mentrestant –i aquest mentrestant es pot fer encara llarg–, sense caure en una eufòria irracional, convé extremar les mesures d’higiene, prevenció i distància social. La segona desescalada, més gradual, exigeix que l’afectació de la malaltia es mantingui en la franja del tolerable, sobretot quant als ingressos hospitalaris. Les festes de Nadal i Any Nou continuen sent bombes de rellotgeria davant les que ens hem de mantenir alerta, vivint-les amb menor intensitat col·lectiva, per no desembocar en una nova crisi sanitària.