Bones notícies amb cara B

¡Parin màquines: nova ferreteria al Gòtic!

Hem hagut d'arribar al punt de la seva gairebé extinció per trobar tant a faltar el petit comerç de proximitat

2
Es llegeix en minuts
zentauroepp55066399 coronavirus barcelona200929094557

zentauroepp55066399 coronavirus barcelona200929094557 / ALVARO MONGE

Han passat dues coses bones al barri Gòtic de Barcelona en les últimes setmanes. Una és l’obertura d’una ferreteria al carrer Ferran. Pot semblar un fet insignificant, però no ho és. En aquest cèntric carrer no han parat de tancar negocis des que va començar la pandèmia, que n’obri un de nou és un bon senyal. Si a sobre és una botiga pensada per als veïns i no per als turistes, encara ho és més. Fa anys que no passava, és inèdit. De fet, l’últim establiment que va aixecar la persiana, o ho va intentar just abans del confinament, va ser la franquícia d’una cadena de menjar mexicà ubicada on abans hi havia un bar històric.

L’altra bona notícia és la campanya a les xarxes socials que han impulsat un grup de veïns. Una iniciativa per reivindicar-se i demostrar que el Gòtic no és un barri fantasma, la pandèmia l’ha buidat de turistes però allà hi continua vivint gent. La campanya consisteix en uns vídeos de veïns explicant, amb orgull i mirant a càmera, que viuen o treballen, o les dues coses, al barri.

Però les dues notícies tenen una cara B. Res no és mai tan bonic com sembla. En el cas de la reivindicació veïnal a les xarxes, la cara B és el fet en si mateix: que els veïns d’un barri hagin de demostrar que encara existeixen. Això vol dir que se n’ha expulsat molts, massa. Els que viuen al Gòtic tenen la sensació que per ara han guanyat la batalla, però perquè la principal amenaça, la voracitat turística, ha desaparegut. Pot tornar. Per això la iniciativa veïnal s’ha de llegir com una advertència per al futur.

En el cas de la inauguració de la ferreteria, la lletra petita rebaixa una mica l’alegria de la notícia. No es tracta d’un emprenedor disposat a pagar un lloguer de mercat per obrir un negoci per als veïns, sinó que és el mateix propietari del local que ha decidit obrir la ferreteria abans que deixar el local buit. L’últim inquilí, una botiga de gorres per a turistes, va haver de tancar per falta de clients. El cas d’aquest nou negoci evidencia que és més fàcil aixecar la persiana quan no s’està pendent de pagar un arrendament cada mes. Demostra que el gran problema del comerç de proximitat no és només la competència del gegant d’Amazon, sinó que és la mateixa dificultat que han d’afrontar els veïns, els alts preus del lloguer i la gentrificació.

Notícies relacionades

El petit comerç ha hagut de fer autèntics actes de resistència per seguir allà on vol estar, molts no ho han aconseguit. La pregunta és per què se’ls han posat les coses tan difícils, per què hem hagut d’arribar al punt de la seva gairebé extinció per trobar-los tant a faltar. Especialment ara, que els necessitem més que mai.

No sé si les coses canviaran, si la nova ferreteria de Ferran provocarà un efecte crida i si algun dia veurem aquest carrer convertit en un eix comercial com el de Sant Andreu o el de Sants. Però, de moment, el nou negoci demostra que hi ha algú que creu que els veïns també poden ser un bon negoci, i això, ja per si mateix, convida a l’optimisme. Esperem que duri. La idea i la ferreteria.