¡Visca la 'llei Celaá'!

No em diguin que no és meravellós el xou setmanal d’aquesta Espanya histèrica que, quan encara no s’havia recuperat del demoníac pacte amb Bildu, s’encabrita amb aquesta necessària ‘llei Celáa’, a l’espera del següent contuberni de rojos i separatistes. Només per sentir alguns hereus del franquisme cridar «¡llibertat, llibertat!» al Congrés ja valia la pena aquesta reforma, i caldrà agrair a la ministra que ens hagi permès tornar a sentir els tendres plors a favor del castellà del trident Juaristi-Savater-Boadella, en un altre ‘remake’ d’aquella vella ‘fake news’ que deia que el castellà està perseguit a Catalunya.

I és que la virtut principal d’aquesta reforma no és el que canvia, que és poc tot i que necessari, sinó el que ha posat en evidència: l’aliança dels ultres de dreta amb els de centre i d’esquerra, tots units en el seu desvari per acabar en l’avorrida apocalipsi de sempre: Espanya es trenca, el castellà desapareix, els separatistes segresten el Govern. Al Front d’Alliberament Patri se li ha unit la mare de totes les patronals reaccionàries, la de les escoles religioses concertades, que consideren un crim d’Estat que es retirin els escandalosos ajuts quan hi ha segregació de gènere. El que els ha dit Celaá, amb bon criteri, és que si volen practicar l’‘apartheid’ de nens i nenes en el nom del Senyor com si encara estiguéssim a la ‘cutre’ Espanya de la Restauració, doncs s’ho paguen vostès de la seva butxaca. I és que el rerefons de tot aquest odi inquisitorial és que el Govern ha combinat un acord raonable amb nacionalistes amb el final no menys raonable d’aquells vergonyosos acords preconstitucionals amb la Santa Seu, que permetien a l’Església, entre altres coses, mantenir les seves prebendes feudals a l’escola. Al final, el gran mèrit d’aquest caòtic i descoordinat Govern de coalició acabarà sent haver aguantat el tipus davant els lladrucs rabiosos dels ultres de tot tipus i condició. Ni que fos només per això, ¡visca la ‘llei Celaá’!