Madí reclama la nul·litat de les intervencions telefòniques de l'operació Volhov

L’exdirigent de CDC David Madí afirma que les intervencions telefòniques ordenades pel jutge Joaquín Aguirre en l’operació Volhov a ell, a l’exdirigent d’ERC Xavier Vendrell i al president de la Plataforma Proseleccions Catalanes, Xavier Viñals, s’emmarquen en una investigació «prospectiva» i basada en «hipòtesis policials, sense fonament objectiu de cap classe». Així ho exposa en el recurs presentat davant l’Audiència de Barcelona per la seva advocada Olga Tubau en el qual sol·licita que s’anul·lin les interlocutòries que acordaven la mesura esmentada, a l’haver-se produït «indefensió» i «haver-se vulnerat el secret de les comunicacions». Altres imputats han sol·licitat també el mateix.

El recurs exposa que no existeix «cap element probatori» ni «indici racional» que recolzi que de la conversa trobada al mòbil de l’imputat Víctor Terradellas amb Madí es desprengui, tal com al·lega la Guàrdia Civil, que es pretengués desviar fons públics mitjançant criptomonedes. La defensa argumenta, a més, que no s’ha aportat cap element que permeti «raonablement» inferir que Madí «tingui disponibilitat sobre fons públics, de manera directa o indirecta, o a través d’algun càrrec públic». I recalca que «tenir i mantenir relacions amb persones que han exercit funcions polítiques públiques, reunir-se amb elles, compartir amb elles projectes, idees, crítiques, no comporta per si sol l’existència d’una influència efectiva sobre càrrecs polítics amb capacitat de desviar fons de les arques públiques. Ni resulta per si sola aquesta relació constitutiva de cap delicte».

Prohibició constitucional

Notícies relacionades

La Guàrdia Civil deté l'estat major de Puigdemont

La querella del nòvio d’Ayuso s’admetrà

«No hi ha ni una sola al·lusió a la instrumentalització o utilització de les criptomonedes per portar a terme una desviació de diners públics», remarca l’escrit. A l’entendre de la defensa, és una conjectura «sense fonament objectiu», a la qual l’institut armat no aporta «cap element indiciari de suport», i amb la qual tan sols busca «satisfer una necessitat genèrica de descobrir un delicte del qual només existeix una suposició o conjectura».

«No té ni un sol element objectiu i concret que li permeti sostenir que algun d’aquests fons públics han entrat en el circuit de les criptomonedes, i pretén, sense indicis de cap classe, i amb fonament només en una hipòtesi, que s’intervinguin els telèfons», detalla el recurs. Aquesta manera de procedir, remarca, «és la pròpia d’una investigació prospectiva prohibida constitucionalment». L’advocada recorda que el fiscal ja es va oposar a la primera intervenció telefònica ordenada pel jutge a l’estimar que no existien prou indicis de criminalitat i que aquest, malgrat això, el magistrat la va acordar.