La Xina augmenta la seva influència

Amb la firma diumenge de l’acord que crea l’Associació Econòmica Integral Regional (RCEP), que és tant com dir la zona més gran de lliure comerç del planeta, amb el concurs de 15 estats, la Xina cobreix una nova etapa en la seva marxa cap al primer lloc de l’economia mundial. La inclusió en el tractat de totes les grans economies d’Àsia –menys l’Índia– i Oceania garanteix al gegant asiàtic un camp d’operacions en el qual es produirà un desarmament aranzelari per al 65% dels productors i en el qual s’afavorirà el desenvolupament de l’economia digital, les telecomunicacions i les inversions.

El naixement de l’RCEP dona la raó als que van estimar en el 2017 que Donald Trump va cometre un error al treure els Estats Units de l’Acord Transpacífic de Cooperació Econòmica. Aquelles negociacions no incloïen la Xina i sí, en canvi, diversos aliats tradicionals dels Estats Units, però el proteccionisme del president va posar per davant limitar la llibertat de moviments dels competidors i va preferir tancar fronteres. Avui alguns d’aquests països, inclosos el Japó, Singapur, Austràlia i Nova Zelanda, s’han integrat a una xarxa d’intercanvis que encapçala la Xina en l’àrea comercial més dinàmica de l’economia global.

L’error de càlcul comès en el seu dia per la Casa Blanca es veu agreujat ara pels efectes econòmics de la pandèmia, molt visibles als EUA i en franc alleujament a la conca asiàtica del Pacífic. Mentre la concertació entre els 15 socis de l’RCEP afavoreix la sortida de la crisi i el creixement, els EUA fan front a enormes dificultats per combatre la malaltia i superar una commoció social sense precedents, a la qual contribueix decisivament el xoc institucional provocat per Trump al no reconèixer la seva derrota electoral. La Xina cobra així un avantatge manifest en la seva disputa comercial amb els Estats Units.

A la Unió Europea, fuetejada pel rebrot de la pandèmia i per les dificultats per posar en marxa el seu pla de recuperació, el nou tractat l’obliga a sobreposar-se de nou a la debilitat intrínseca a què la condemnen els seus freqüents episodis de desunió –ara el bloqueig del pressupost per Hongria i Polònia– davant competidors que no són només, gràcies a la Xina, la fàbrica del món. A partir de ja són els integrants d’un bloc econòmic amb un PIB de més de 22 bilions d’euros i una població de 2.200 milions d’habitants, quatre vegades més que la dels Vint-i-set, i susceptible de ser molt més gran si l’Índia s’hi pensa i se suma al tractat.