De vegades, voler és poder

A diferència d’altres països de l’entorn, on l’oposició dona suport a les mesures anti-Covid dels respectius governs, aquí, afrontar aquest crític tràngol no va contribuir a unir les forces polítiques, sinó que va ser aprofitat per les dretes per mirar d’erosionar un govern de coalició d’esquerres, que manca de prou majoria parlamentària. I en tot aquest temps de dificultat, el Govern només ha sigut capaç de pactar amb la patronal i els sindicats, cosa que per si mateix ja és important. A part, és clar, del recolzament donat per Ciutadans a les pròrrogues de l’estat d’alarma a les quals es va negar el PP, i del bloc de la investidura, que ha tornat a unir-se per facilitar la tramitació dels Pressupostos. A aquest bloc pressupostari també s’hi va afegir el partit d’Arrimadas, per a satisfacció de Sánchez i consternació d’Iglesias, i per això el líder podemista vol treure’l de l’acord, per reforçar el front de les esquerres.

Els pactes socials, sis l’any de legislatura, s’han centrat sobretot en els ertos i les seves pròrrogues, i s’han aconseguit de la mà de la ministra de Treball, Yolanda Díaz, d’Esquerra Unida, que està aconseguint forjar una sorprenent i venturosa aliança amb CCOO, UGT i la CEOE, més pròxima als partits conservadors. Aquests compromisos venen a demostrar que quan es vol pactar es pot o, el que és igual, que les actituds de la ministra i del president de la CEOE, Antonio Garamendi, són més proclius als acords i molt diferents de les que mantenen Iglesias i Casado.

Notícies relacionades

Dir-se Terricabras

Puig surt a la borsa amb cinturó de seguretat

Aquest dilluns aquesta imatge d’unitat amb els agents socials s’ha repetit en un acte a la Moncloa, presidit per Sánchez, per presentar el Pla de Recuperació, que es finançarà amb els 140.000 milions que aportarà la Unió Europea. És evident que al president li interessava aquesta fotografia, com ho és que la confluència dels agents socials és necessària per aconseguir que els diners que arribaran de Brussel·les s’utilitzin amb èxit en la superació de la crisi socioeconòmica i per establir les bases d’una nova economia més bolcada en les noves tecnologies i en la política mediambiental, que generi ocupació de qualitat.

Es podria dir que aquests acords entre el Govern i els agents socials els mou la necessitat, però aquesta és una premissa que igualment seria aplicable a la resta de les forces polítiques, interessades també, se suposa, a treure el país de la situació dramàtica en la qual es troba. Però això no es dona. Tret d’amb Cs, i s’ha de veure per quant temps.