Magnes vacunacions

Detecto una quantitat important de gent que manifesta amb severitat i convicció que no pensa vacunar-se. Hi ha militants recalcitrants que només s’han punxat si era estrictament obligatori (i tot i així) i que han optat per rebutjar una pràctica que consideren invasiva. Creuen que n’hi ha prou amb una vida sana i una alimentació adequada per combatre les infeccions i els virus. Hi ha els qui no es vacunaran perquè no se’n fien, perquè tot va molt de pressa i perquè no tenen clar que sigui millor el remei que la malaltia. Ja que és molt probable que la vacunació no sigui obligatòria, ens trobarem davant un dilema ètic de primera magnitud.

Un sol vacunat no interfereix en la propagació del virus; es necessiten magnes vacunacions per aconseguir la immunitat del grup. Això diuen. ¿Com convèncer els «anti» o els agnòstics de les virtuts de l’antigen? A hores d’ara, hi ha d’haver un exèrcit de publicitaris que pensen l’eslògan adequat per incentivar els descreguts. Moro per veure les campanyes. Estaria bé, per exemple, que no hi hagués imatges terrorífiques ni dibuixos multicolors del virus. I adverteixo: «V de vacuna; V de vida» ja té drets d’autor.