ELS INTERIORS TARONGES

Rivera ara cobra del PP i ataca Arrimadas

La mateixa setmana en què es fa públic que Casado contracta el seu bufet per recórrer una llei catalana, l'exlíder de Cs carrega contra la seva successora i la seva estratègia de diàleg

Es llegeix en minuts
Rivera ara cobra del PP i ataca Arrimadas

ALBERT GEA

Albert Rivera, l’expresident de Ciutadans, ha tornat a l’escenari polític que tant va trepitjar. No sabem si conjunturalment o amb intencions duradores per... ¿enyorança?. Ja ho veurem.  El que és obvi és que ho ha fet per atacar el partit que ell mateix va ajudar a créixer fins a vorejar l’oportunitat d’entrar en el Govern i que després va empènyer a l’abisme, amb les seves qüestionables decisions estratègiques, fins a deixar-lo en els 10 escons que té actualment. Igual d’obvi, tot i que ell s’entossudeixi a intentar negar-ho a posteriori vista la polseguera aixecada, és que els seus dards es dirigeixen a més a la seva excompanya i «amiga» Inés Arrimadas.  Llegeixin i treguin les seves conclusions sobre la setmaneta taronja. I sobre el que pretén o no pretén Rivera:

Dilluns:

Es fa públic que el PP, ¡sí, el PP de Pablo Casado! contracta els serveis de Rivera i el bufet d’advocats amb un consell d’administració que presideix l’exdiputat per recórrer una llei als tribunals. ¿Quina? La norma de lloguers aprovada pel Parlament de Catalunya al setembre, la que obliga a congelar o abaixar els preus dels arrendaments a les zones que tinguin un mercat «tensat». Un acord comercial entre un partit polític i una empresa privada..., però amb un rerefons i lectura política.

Dimarts:

L’actual cap de Ciutadans, Inés Arrimadas, surt a la palestra per confirmar un gir de guió en la seva negociació pressupostària amb l’equip de Pedro Sánchez. Confirma que manté la posició pactada de no presentar esmena a la totalitat als Pressupostos la mateixa setmana, però sí que supedita, a partir d’aquell moment, el vot final de la seva desena de parlamentaris als comptes públics que es compleixin una sèrie de condicions, com la retirada de l’esmena a la nova llei d’Educació, negociada amb ERC, que permet que el castellà deixi de ser llengua vehicular a Catalunya. Arrimadas sol·licita a més un compromís per escrit que l’Executiu de coalició no avalarà un intent de «convocatòria de referèndum de secessió» a cap territori, a més d’ajuts per als pares en quarantena per tenir fills positius o sospitosos de ser víctimes de la Covid-19.

Aleshores la cap de Cs ja havia sigut objecte de nombroses crítiques per part d’excompanys d’organització, tots afins al seu dia a Rivera, que li criticaven no haver plantat cara al PSOE per avenir-se al que ells entenien un pas enrere amb el castellà. Així mateix alguns taronges en actiu li recordaven en privat que les eleccions a Catalunya són a la cantonada i que cal pensar més en l’electorat català. La pressió sobre la presidenta dels taronges es fa notar.

Dimecres:

Arrenca al Congrés la sessió plenària del debat sobre esmenes a la totalitat dels Pressupostos. En aquest debat a Arrimadas li cauen per totes les bandes: li arriben retrets des de la dreta i des de l’esquerra. Prova inequívoca, sens dubte, que Ciutadans torna a intentar centrar-se, tot i que sigui a un alt preu. El PSOE, no obstant, intenta no perdre els ponts que ha anat bastint amb Cs, per més que incomodin Podem, i la ministra d’Hisenda té paraules d’agraïment amb l’actitud dialogant de la cap dels taronges. Però l’anunci explícit i estrident de Bildu que recolzarà els comptes públics i les intencionades declaracions de Pablo Iglesias, vicepresident i líder de Podem, suggerint que hi pot haver acords secrets amb els hereus de Batasuna («la política és també l’art del que no es veu»), tensen l’ambient al màxim. Sobretot amb Ciutadans. Bingo per a Iglesias, que detesta la idea d’un acord amb Arrimadas. El líder morat sembra també pólvora en una part del partit socialista, que es posa les mans al cap amb la jugada del seu soci de coalició.

Dijous:

Rivera decideix afegir-se a sacsejar el seu propi partit. La mateixa setmana que s’ha sabut que ara ven els seus serveis jurídics al PP i amb l’excusa de publicitar (o sigui, continuar venent) el seu últim llibre. Sense embuts es va queixar que actualment la direcció de Ciutadans –vaja, la seva «amiga» Arrimadas– sigui tan «laxa» amb «tota la banda sencera de [Pedro] Sánchez». Se’n va alegrar d’haver marxat d’una organització que s’asseu a parlar amb el Govern (sí, per asseure’s a parlar) i es va atrevir a parlar de «dignitat». «Saben que jo no aguanto ni un minut donant suport a coses en què no crec [...] «La dignitat en la vida, quan la perds, no es recupera», va deixar anar. Aquesta, i altres floretes. Per descomptat, unes hores després va tractar d’utilitzar les xarxes socials per deixar anar un ‘dicenquedijeloquenodije...’.   Ja saben. Però per això hi ha les hemeroteques. I el mosqueig de la seva ¿amiga?.

Notícies relacionades

Divendres:

Arrimadas decideix sortir al contraatac. Fins a dues vegades, per si hi ha cap dubte. Defensa la seva aposta pel centre i el diàleg, per difícil que resulti. «Hem entès l’excepcionalitat del moment. En plena pandèmia, cal seure», assegura. Explica els seus plantejaments –els seus, que no els de Rivera– i adverteix que les seves condicions a Sánchez per als Pressupostos es mantenen, però sense més dramatitzacions. I aquest mateix divendres, per als que s’hagin quedat amb ganes de molt més i de cròniques polítiques ben explicades, els recomano la peça de la periodista d’aquesta casa Pilar Santos sobre ‘l’emancipació d’Arrimadas. Per entendre-ho tot.