EN CLAU EUROPEA

Hongria reforça el seu autoritarisme

Orbán inicia una reforma electoral per impedir que l'oposició puguin fer front comú en els comicis del 2022

La UE ha quedat ara ostatge del veto hongarès en el pla anticrisi d'1,8 bilions a causa d'una dècada de passivitat davant la seva deriva autoritària

3
Es llegeix en minuts
undefined55855809 file photo  hungary s prime minister viktor orban in brussel201113132607

undefined55855809 file photo hungary s prime minister viktor orban in brussel201113132607 / POOL

El primer ministre hongarès, Viktor Orbán, ha aprofitat el confinament pel coronavirus per reforçar el seu règim autoritari amb una nova reforma de la llei electoral que eviti que el partit governant Fidesz pugui perdre el poder. El seu objectiu és impedir que l’oposició pacti un candidat comú a cada districte per arrabassar a Fidesz la majoria absoluta en les eleccions legislatives del 2022.

L’estratègia de l’oposició d’unir esforços va arrabassar a Fidez l’alcaldia de Budapest i li va assegurar la victòria en 10 de les 23 principals ciutats més en els comicis locals de l’octubre del 2019. Orbán va respondre retallant els fons estatals i els ingressos de les ciutats en mans de l’oposició per asfixiar-les financerament.

L’èxit municipal va mostrar que era possible derrotar Fidesz mitjançant una acció coordinada, malgrat el total control del partit d’Orbán sobre les institucions estatals (inclosa la justícia), els mitjans de comunicació, la distribució de contractes i fons públics i les organitzacions econòmiques, professionals, culturals i acadèmiques.

Reforma electoral

El sistema electoral al Parlament és dual: el país està dividit en 106 districtes d’un sol escó, on surt elegit el candidat més votat, i els altres 93 diputats procedeixen del repartiment proporcional dels vots obtinguts en l’àmbit nacional per les llistes de partits. La reforma obstaculitzarà que l’oposició pugui consensuar a cada districte un únic candidat rival de Fidesz, ja que estableix que per optar al repartiment de diputats de la llista nacional cal presentar candidat propi almenys en 50 districtes, davant els 27 actuals. Això restringeix molt el marge per presentar candidats en comú als districtes i mantenir llistes nacionals separades.

Una opció operativa seria que els sis principals partits de l’oposició s’agrupessin en dues llistes nacionals i es repartissin els districtes amb 53 candidats cada una, assenyala el ‘think tank’ hongarès Political Capital. Una llista única resulta problemàtica atesa la seva divergència ideològica: des de verds i socialdemòcrates fins a l’ultradretà Jobbik (segona força més votada el 2018). L’opció de mantenir tres o més llistes nacionals separades amb candidats en comú als districtes resulta impossible. Political Capital preveu que la reforma es complementi en el seu tràmit parlamentari amb una altra remodelació dels districtes electorals per garantir més la victòria de Fidesz. Orbán ja va remodelar a la seva mesura els districtes en el passat, cosa que va facilitar que Fidesz aconseguís 91 dels 106 escons unipersonals el 2018.

Mentre reforça el seu règim autoritari, Orbán també amenaça la Unió Europea (UE) de vetar l’aprovació del fons europeu de recuperació i del marc pressupostari 2021-2027 a causa que els ajuts es condicionen al respecte de l’Estat de dret. El Parlament Europeu va aconseguir el 5 de novembre que el Consell de la UE acceptés un mecanisme que exigís una mínima condicionalitat en el repartiment dels ajuts per mirar d’impedir que es continuïn utilitzant per consolidar en el poder forces antidemocràtiques i les seves xarxes clientelars d’empresaris i oligarques locals.

Règim autoritari hongarès

Notícies relacionades

Els 1,8 bilions d’euros del fons de recuperació i del marc pressupostari són indispensables a la UE per superar la crisi del coronavirus. La UE es troba ara ostatge del règim autoritari hongarès ––i del seu alumne avantatjat, Polònia, que s’ha sumat al veto–– a causa d’una dècada de passivitat de la Comissió Europea i al recolzament que ha tingut Orbán aquests anys del Partit Popular Europeu, en especial del PP espanyol.

Des del 2010, Orbán ha desmantellat la democràcia i ha transformat Hongria en un règim autoritari amb eleccions, com assenyala l’historiador Timothy Garton Ash. Durant aquests anys la Comissió Europea no ha adoptat cap mesura efectiva davant el control directe o indirecte de la premsa pel Govern, ni que ha silenciat els mitjans crítics, ni sobre les successives reformes de la Constitució que eliminaven els controls i equilibris democràtics. Ni tan sols va impedir l’expulsió del país de la Universitat Centreeuropea el desembre del 2018. La passivitat de la Comissió Europea i dels líders de la UE ha convertit Orbán en el model a seguir per als partits ultradretans europeus. L’obertura de l’expedient per violar els principis democràtics es va produir gràcies a la iniciativa exclusiva del Parlament Europeu el setembre del 2018, però està paralitzat en el Consell de la UE.     

Temes:

Hongria