ANÀLISI

Jugant a la hipèrbole amb Sánchez

L'únic marge de maniobra d'Arrimadas es troba en la voluntat del president d'aprovar els Pressupostos amb una amplísima majoria

2
Es llegeix en minuts
zentauroepp55519768 ines arrimadas201021185825

zentauroepp55519768 ines arrimadas201021185825 / DAVID CASTRO

Inés Arrimadas vol participar de la majoria que aprovi els Pressupostos Generals i salvar Espanya dels seus enemics, els independentistes, tot de cop; defugint que per salvar Espanya ja hi ha el PSOE, i per aprovar els pressupostos, els socialistes disposen de majories alternatives a la seva. L’únic marge de maniobra de Ciutadans es troba en la voluntat de Pedro Sánchez d’aprovar-los amb una amplísima majoria de la qual participin Ciutadans i ERC, certificant així el seu èxit en la gestió de l’excepcionalitat. Arrimadas ha posat preu a aquest èxit, jugant amb la hipèrbole, l’especialitat de Sánchez.

La primera exigència és fútil. Sánchez no s’ha mostrat mai disposat a convocar un referèndum d’independència a Catalunya; perquè el PSOE hi està en contra i perquè tot i que estigués disposat a transigir per salvar el seu Govern toparia amb la Constitució. En cas d’acollir-se a les tesis minoritàries dels juristes que creuen que no hi hauria dificultat jurídica per a un referèndum consultiu, sempre xocaria amb la doctrina del Tribunal Constitucional. Els magistrats tenen prohibides les consultes amb preguntes capcioses sobre la unitat d’Espanya des del ‘pla Ibarretxe’.

Exigència abstrusa

La segona exigència és abstrusa. ERC creu haver aconseguit blindar el català a les escoles de Catalunya anul·lant un redactat explícit de la ‘llei Wert’ en favor del castellà com a llengua vehicular a totes les escoles espanyoles. Una altra hipèrbole, tan infundada per a molts juristes com la de Ciutadans. La llei del PP va entrar en vigor el 2013 i el català continua sent la llengua vehicular a les escoles catalanes, perquè aquesta discutida decisió no depèn estrictament de la LOMCE.  El Tribunal Constitucional va declarar constitucional l’article 35 de l’Estatut amb una hàbil fórmula interpretativa, el seu famós «res impedeix» que el català sigui vehicular, ni «res permet» que el castellà no tingui un dret idèntic.

Notícies relacionades

 A partir d’aquí, el blindatge del català descansa a la Llei d’Educació de Catalunya del 2009, aprovada abans de la sentència estatutària, examinada al seu torn pel TC el 2011 sense més sobresalts. La clau del conflicte està en la proporcionalitat de l’ús del castellà com a llengua d’ensenyament i a poder demostrar la competència dels alumnes en l’ús de les dues llengües oficials. El fidel de la balança s’ha sotmès en diverses ocasions a la justícia ordinària i cap jutge ha enviat de nou la llei al TC, limitant-se a instruir l’administració sobre horaris i drets de grups, sempre molt minoritaris.

Una nova llei

La vigència de la llei del 2009 se’ls escapa a Sánchez i a Arrimadas, llevat que un dia tinguin prou vots per aprovar una nova llei d’educació al Parlament. Això comptant que Sánchez volgués i que el PSC s’ho permetés, renunciant a la seva condició de pare de la llei (amb ERC i CiU) i dimitint de la seva militància en el catalanisme polític, adscripció que en altres temps li va concedir els seus èxits electorals més grans.