Error 504

Segueixo, amb desconcert i amb ràbia, la idea d’una carrera frenètica per un ajut que no deixa de ser una mena d’almoina, una caritat institucional. Parlo, esclar, dels 2.000 euros que els prop de 500.000 autònoms han pogut sol·licitar a la Generalitat per fer front al moment crític que viuen. Sí, ja ho sé, tot allò del dèficit amb l’Estat i que estaríem molt millor amb una Catalunya independent que no depengués de la gasiveria de Madrid. Sí, ja ho sé. Però aquest no és un problema de diners, o no solament és un problema de diners. I tampoc estic desconcertat o rabiós pel mal funcionament de la web, per aquell error 504 que ha percudit al cervell dels qui volien l’ajuda quan veien que la pàgina es penjava, com percudia «el petit soroll de l’ou dur sobre el taulell d’estany» en aquell poema de Prévert, un soroll que «es manté en la memòria de l’home que té gana». No. La ràbia i el desconcert neixen de la misèria moral que es convoca a l’hora de pensar en l’ajuda com una carrera de llops afamats, com una contesa que és observada com es contemplen els esgarips dels cans en disputa per un misèrrim fragment d’os.