El nostre món és el món

La Catalunya del desgovern

El tema dels autònoms és un altre cas d'ineficiència i de lluita fratricida entre els partits que governen en la Generalitat

Es llegeix en minuts
La Catalunya del desgovern

Cap Govern europeu –tret d’Alemanya– ha sabut gestionar bé el coronavirus. Espanya tampoc i ho mostra l’enquesta del CIS d’aquest dimecres (el 60% ha empitjorat la seva opinió sobre l’Executiu). Però Sánchez ha donat la cara (potser amb excés de TV) i el ministre Illa ha intentat mantenir el rumb dialogant amb les autonomies. Les enquestes l’assenyalen com un dels ministres més valorats.

El tema de Catalunya és una altra cosa. En la primera alarma els partits governants –primer JxCat i després ERC– hi van votar en contra i van exigir la seva competència en la lluita contra la pandèmia. ¡Ho sabríem fer molt millor! Però gestionar una catàstrofe no és popular i ara el Govern català s’enfronta a una massiva protesta del sector serveis, des dels restaurants fins als cines i gimnasos, que criden que aquest segon tancament els està arruïnant i que s altres parts les normes són menys severes, i els resultats, no pitjors. Fermí Puig –que amb el Drolma va tenir el millor restaurant de Barcelona– ho ha resumit: «S’ha d’obrir ja perquè milers de treballadors estan a punt de caure en la misèria; no podem prendre mesures de rics en un país pobres». O sigui, obligar a tancar i no pagar els afectats.

No m’atreveixo a dictaminar perquè avui la prioritat és evitar un altre confinament domiciliari, però el que no s’agafa per enlloc és el dels autònoms. Arbitrar ajuts de 2.000 euros, que només poden arribar a 10.000 dels més de 400.000 afectats, i donar-los als primers que facin arribar la seva petició a una web, és una aberració. El súmmum és que el sistema informàtic s’ha col·lapsat dos dies seguits davant milers d’autònoms indignats.

I el desgovern continua. El conseller de Treball (ERC) culpa el de Polítiques Digitals, el que prepara llançar satèl·lits catalans, i Jordi Puigneró, pròxim a Puigdemont, replica que els ajuts estan mal pensats i que ho havia advertit. És una puntada de peu més entre exconvergentes i republicans, ara als autònoms.

És el ròssec de diversos anys de desgovern en el qual JxCat ERC s’han ocupat –grans discursos a part– a combatre’s amb l’únic objectiu de guanyar les eleccions. Ja passava amb la presidència de Torra, diuen que una bona persona amb nul·la experiència de govern, que David Madí –el ‘cervell’ de Mas i que aspira a ser-ho de JxCat– qualifica de «cabra boja» en una conversa telefònica de la qual en principi no havíem de ser sabedors.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

El pitjor és que cessat Torra –per no obeir la Junta Electoral fins a minuts abans que hi intervinguessin els Mossos–, els socis del Govern no han acceptat el més elemental, que el vicepresident exercís de president, i el Govern s’ha quedat escapçat. I passa el que diu la primera regla de gestió: si vols arreglar un problema, nomena un responsable; si vols enverinar-lo, encarrega’l a una comissió. Un Govern convertit en assemblea de pretenciosos consellers no sap afrontar els greus problemes de la Catalunya del 2020.

Et pot interesar

En altres parts tampoc s’ha gestionat bé, però almenys hi ha un Govern amb un cap. ¿S’imaginen el Govern d’Espanya amb Pedro Sánchez incapacitat i Pablo Iglesias barallant-se amb Nadia Calviño, amb Carmen Calvo de mediadora i amb Salvador Illa sense tenir amb qui despatxar?

Doncs això és el que passa avui a Catalunya, que no és l’Holanda del sud que predicava Artur Mas. Ho sento pel vicepresident, Pere Aragonès, potser el polític més capacitat del Govern, però no es pot liderar cap equip si la meitat es dedica a fer-li travetes per perjudicar-lo.