La premsa de veritat

Amb les millors intencions es pot fer mala literatura, però també redactar males resolucions governamentals. Aquest és el cas de l’ordre del Ministeri de Presidència, amb data 30 d’octubre, per la qual es crea el Procediment d’Actuació contra la Desinformació –notícies falses–, aprovat pel Consell de Seguretat Nacional. La Moncloa es va afanyar a detallar que en cap cas «vigilarà, censurarà o limitarà» la llibertat d’informació.

‘Excusatio non petita, accusatio manifesta’, diu la màxima llatina. En efecte, el sistema de control que s’intenta posar en marxa podria traspassar la línia vermella del dret a la informació que protegeix la Constitució. En concret, com ha alertat l’Associació de Mitjans d’Informació (AMI), podria suposar una vulneració del seu article 20 que reconeix el dret «a expressar i difondre lliurement els pensaments, idees i opinions mitjançant la paraula, l’escrit o qualsevol altre mitjà de reproducció».

És una realitat objectiva, com ho evidencien Trump i les xarxes socials, que les falses notícies i les notícies falses no només contaminen la informació sinó que soscaven el regular funcionament de les institucions. No obstant, en el marc de l’Estat de Dret, són els tribunals els qui han de dirimir els límits d’una llibertat d’informació que, segons la jurisprudència, és un dret prevalent.

La premsa de qualitat i els professionals de la informació són els primers interessats a combatre les falses notícies per dues raons: perquè amenacen la seva credibilitat davant els lectors i perquè suposen un perill per a la qualitat de la democràcia. Entenem la preocupació que mostra el Govern davant la proliferació de falses notícies, però constatem que establir nivells d’activació que podrien arribar a la «presa de decisions i coordinació en àmbit polític en el marc del sistema de seguretat nacional», com s’apunta en l’ordre publicada en el BOE, pot vulnerar la separació de poders i comportar una assumpció de responsabilitats que només correspon al poder judicial.

Són d’agrair les bones intencions del Govern, però seria aconsellable que comencés per fer la seva feina començant, per exemple, per la transparència informativa. La premsa de veritat, és a dir, els mitjans que ens identifiquem amb el dret constitucional «a comunicar o rebre lliurement informació veraç», intentarem continuar fent la nostra feina, millor cada dia. La recerca de la veracitat és una tasca quotidiana que exigeix rigor, precisió i exactitud precisament per combatre les falses notícies.