Adeu Donald, adeu

Trump fa un mal servei a la democràcia al sembrar tants dubtes sobre la legitimitat del procés que pot acabar fent-lo fora de la Casa Blanca. Si això passés en un altre país, Washington ho condemnaria amb fermesa i faria bé. Però potser no es pot esperar una altra cosa del primer president destronat després de només un mandat des que Bush (pare) va perdre la reelecció el 1992, seguint així l’estela de Ford el 1976 i Carter el 1980.

La diferència és que Trump, en comptes d’anar-se’n amb elegància per la porta gran ho fa lluitant i per la porta del darrere. No és cap sorpresa ja que hem tingut quatre anys llargs per conèixer les seves formes. El sorprenent per mi és la quantitat de gent que l’ha votat.

En aquesta elecció els americans havien de decidir si volien un president que unís el país o un altre que exacerbés les seves divisions internes; si volien una democràcia plena amb divisió de poders o una altra en què l’Executiu interfereix en la justícia i la llibertat de premsa; i finalment si volen un món de cooperació o confrontació, algú que ofereixi lideratge internacional per lluitar contra els nostres grans problemes: la Covid-19, l’escalfament global i la crisi econòmica amb el seu corol·lari d’atur i creixents desigualtats. O no. No sembla una elecció difícil, ¿oi?

Estrella televisiva

I no obstant Trump ha tingut més vots que el 2016. Es podia pensar que llavors els nord-americans van ser agafats per sorpresa, que només el coneixien com una estrella televisiva i que hi veien un buf d’aire fresc davant Hillary Clinton, que per molts simbolitzava l’‘establishment’ i els interessos de Wall Street. Però ja no, després de quatre anys d’una presidència imprevisible i atrabiliària ningú pot al·legar sorpresa o ignorància. I resulta que a Trump l’han votat prop de 71 milions de persones, que representen gairebé el 48% de l’electorat. Que tot i que són 4 milions menys que Biden continuen sent molts vots.

Segons les enquestes, les eleccions han estat dominades per tres qüestions: economia, crisi racial i coronavirus. En la primera Trump ho ha fet bé, va heretar d’Obama  una economia en marxa i ell la va fer créixer més amb rebaixes d’impostos i diners molt barats. L’invent li va funcionar fins que va arribar la pandèmia que va fer pujar l’atur fins a taxes desconegudes des de 1929, tot i que aquest últim trimestre l’ocupació ha tornat a créixer amb força mostrant l’admirable flexibilitat d’un mercat que en crea amb la mateixa rapidesa amb què abans la destrueix.

En canvi, Trump no ho ha fet bé ni en la lluita contra els disturbis racials que van esclatar el maig amb la mort de George Floyd, perquè els ha excitat en comptes d’apaivagar-los al no fer atenció a les queixes dels afroamericans i recolzar el supremacisme blanc, i tampoc ho ha fet bé en el combat contra un virus amb una gravetat que s’ha negat constantment a reconèixer i que d’aquesta manera ha ajudat a estendre. Avui els EUA compten més de 237.000 morts i la xifra continua creixent. I qui combatia malament el coronavirus a casa no estava tampoc en condicions d’oferir lideratge internacional per a una lluita global contra la pandèmia.

En lloc d’acceptar amb elegància la derrota, Trump crea dubtes sobre la neteja del procés electoral i parla de «frau» sense aportar proves, demana que no es comptin els vots per correu o que se’n recomptin altres de ja comptabilitzats...; martingales de mal perdedor servides per exèrcits d’advocats i constitucionalistes ben pagats i disposats a agafar-se a qualsevol truc legal per continuar cobrant.

Trump no ha descartat recórrer finalment al Tribunal Suprem, cosa que encara posaria més ombres sobre el procés electoral perquè és percebut com a clarament conservador després que ell mateix hagi nomenat tres jutges durant el seu mandat, tot i que de cap manera crec que el TS s’avingui a cap maniobra tèrbola.

Fer front a esperpents

La democràcia nord-americana ha patit durant els últims quatre anys, com afirma l’últim informe de Freedom House, però és molt sòlida i es pot permetre fer front a esperpents com l’actual. Al final el vencedor no el declararan ni Trump ni els jutges sinó el poble sobirà. Com ha de ser.

Notícies relacionades

Dir-se Terricabras

Puig surt a la borsa amb cinturó de seguretat

Però que Trump hagi de deixar la Casa Blanca el 20 de gener no vol dir que el trumpisme hagi de desaparèixer de les nostres vides. No només perquè veurem el que se li acut fer fins aquesta data, sinó perquè amb 88 milions de seguidors a Twitter Trump continuarà influint en la vida política del país, sobretot si, com sembla, els republicans mantenen (?) el control del Senat –llevat que Geòrgia hi posi remei– i li fan la vida impossible a Biden.

L’onada populista que va començar fa anys amb el Tea Party i que va consagrar Trump ha demostrat en aquestes eleccions que segueix viva i amb molta força. I això és dolent.