La vida segons John Wilson

Ahir vaig veure dos capítols de la sèrie ‘How to With John Wilson’ i vaig ser molt feliç durant una hora. Quina impressió acompanyar algú tan conscient de l’exterior, de la vida al carrer, i tan capaç d’articular les reflexions més profundes a partir d’imatges quotidianes. Sobretot en un moment en què sortir al carrer no és més que caminar cap a una destinació i mirar més cap endins (les preocupacions, el desconcert) que cap enfora.

Coneixia l’existència de ‘Johns Movies’, el canal de Vimeo de John Wilson i de la seva sèrie ‘How to...’ perquè el meu nòvio és molt fan. Però la veritat és que fins ahir, quan vaig veure que HBO havia compartit dos capítols de la primera temporada de ‘How to With John Wilson’, bàsicament la mateixa sèrie però produïda amb més mitjans, no havia vist el moment de posar-m’hi. ¿Per què havia trigat tant? De cop em vaig trobar amb la meva nova sèrie favorita. Cada capítol és un manual per endinsar-se en coses que són allà, a la ciutat (gairebé tot passa a Nova York), i ni ens n’adonem: de les converses casuals amb desconeguts (l’episodi 1, ‘How to Make Small Talk’) a les bastides (l’episodi 2, ‘How to Put Up Scaffolding)’.

Notícies relacionades

Testosterona antiprocés

Dia irrellevant

A partir de les imatges robades a aquesta ciutat, Wilson fa màgia. Dotat d’una capacitat d’observació atípica i fascinant, troba en les imatges més mundanes l’estímul a lúcides reflexions sobre l’existència. I extreu un humor espectacular del joc entre imatges i text (la seva veu en ‘off’) i de la juxtaposició inesperada de les escenes i estampes que li roba a la ciutat. És original, és commovedora i és molt divertida (el seu productor executiu és Nathan Fielder, creador de la magnífica ‘Nathan for You’). És una passada.

Al veure-la també vaig pensar que agradable que és detectar a les plataformes aquestes fugues en el sistema, aquestes propostes que escapen a l’algoritme. I vaig pensar en l’absurd i injust que és que les plataformes no s’estiguin barallant per produir propostes en aquesta línia a creadors com Lorena Iglesias, Carlo Padial, Julián Génisson, Venga Monjas, David Pareja, Pol Mallafré, Rocío Quillahuaman o Juan Cavestany, en sintonia amb John Wilson i en qui vaig pensar molt veient la sèrie.