Mirar el sol

Les ideologies, les pàtries, els altars o les llengües són paraules grans. Gegants, fins i tot. Produeixen amors i batalles. Són un mirall engrandit de l’ànima humana. Però, com el sol, s’ha de saber mirar-les sense encegar-se. PSOE, Podem i ERC han pactat un canvi en la ‘llei Wert’ que, de facto, blinda la immersió lingüística. L’objectiu és que l’alumnat acabi la secundària obligatòria amb perfecte coneixement tant del castellà com del català. S’aposta per un model flexible que s’adapti a les necessitats de l’estudiant. Sembla lògic, però la raó no sempre és benvinguda.

Així, els qui tenen somnis humits amb una Catalunya monolingüe en català o els que volen veure’l relegat a un idioma de segona es regiren en la seva ceguesa de ficció. La mirada es pot dirigir a la llengua. O es pot centrar en els nens i les nenes, fins i tot es pot imaginar una futura entrevista laboral. La plena competència en els dos idiomes (també anglès) és imprescindible. Exactament la que ofereixen les escoles de l’elit. A la fi, el que hi ha en joc, cosa que sempre hi ha estat, és la igualtat.