La foguera
L'assassí de l'àvia
No ets tu qui assumeix riscos si tens comportaments capritxosos, sinó que obligues als teus majors a assumir-los i, amb freqüència, ocultant-los una informació vital. Així que si vas de festa, que tot el teu entorn ho sàpiga
zentauroepp55691545 opinio201103203221 /
Una campanya canària mostra una festa d’adolescents en un terrat. Una telefonada aixeca del sofà un dels nois i passem a sentir la conversa amb la seva mare, que li diu que l’àvia està gravíssima i que no passa d’aquella nit. «Té Covid». La mare no entén com l’ha agafat amb la cura que ha tingut tota la família. El noi al principi tampoc ho entén. Diu que va visitar l’àvia fa dos dies i estava bé. «¿Tu no estaràs anant de festa?», pregunta la mare, i el xaval se n’adona. «No», menteix. Què ha de dir. La campanya finalitza amb un «+1» que transmuta l’àvia en xifra.
El dilema de fons s’ha donat en milions de famílies espanyoles, en totes: les visites dels nets donen la vida als avis i alhora existeix el risc que els hi treguin. ¿Quants avis han mort per una visita, amb o sense festa? ¿Quants es moren de pena perquè ningú els va a veure? La Covid ens posa en un dilema impossible. És una malaltia i alhora una maledicció. Invisible i asimptomàtic en la majoria dels joves, la seva subtilesa els transforma en bales invisibles disparades contra els pulmons dels seus avis.
Notícies relacionades
La campanya canària podrà sonar pesada a hores d’ara, però tristament no ho és. Encara hi ha gent que no entén com funciona això, quin és el pacte que la Covid ens obliga a fer amb el diable. Jo mateix ho veig al meu voltant cada vegada que els meus amics m’envien fotos de festes en pisos i em diuen que em troben a faltar. Em pregunto si també les envien als seus pares, per informar-los.
Per a mi aquesta és la clau de volta. Em pregunto quantes vides ha costat ser vergonyós a l’hora d’explicar als altres que hem assumit un risc. Perquè cal recalcar això mil vegades: no ets tu qui assumeix riscos si tens comportaments capritxosos, sinó que obligues a la teva gent gran a assumir-los i, amb freqüència, per a súmmum, ocultant-los una informació vital. Així que si vas de festa, que tot el teu entorn ho sàpiga. Ocultar les teves festes a la teva família és avui un acte criminal.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
