INVESTIGACIÓ JUDICIAL

Els 100 morts de l''estat major' de Puigdemont

Hi ha en la investigació sobre aquest cas una fulla esmolada com una navalla i freda com el gel. Amb quina facilitat compten alguns els morts. Morts reals, imaginaris, temuts o desitjats, però sempre aliens

2
Es llegeix en minuts
zentauroepp55738957 pol201103211022

zentauroepp55738957 pol201103211022

A tothom se li escalfa la boca alguna vegada, i dues també, sobretot a l’empara d’una discreta conversa privada. Però no tothom té el poder o la gosadia de convertir una exaltació humana particular en un drama social. Aquesta és una dubtosa prerrogativa reservada a molt pocs. I molts menys són encara els que estan a l’altura que exigeix una responsabilitat tan gran.

S’ha de viatjar per un instant a la tardor pertorbada del 2017. L’intent independentista unilateral ha fracassat. El Govern central ha intervingut l’autonomia catalana. Carles Puigdemont ha fugit a Bèlgica i diversos exconsellers i dirigents del procés estan empresonats. Marta Rovira, secretària general d’ERC, no ha escapat encara a Suïssano tardarà.

El 17 de novembre d’aquell any, Rovira s’asseu davant els micròfons d’una emissora de ràdio de Barcelona i declara que l’Executiu de Mariano Rajoy havia amenaçat Puigdemont i Oriol Junqueras amb «violència extrema i morts al carrer» si persistien en el desafiament a l’Estat i declaraven de forma unilateral la independència. La dirigència secessionista ja havia joguinejat amb aquesta idea en dies previs, probablement a la recerca d’un sèrum d’emergència contra les crítiques del magma independentista a l’incompliment de la promesa de ruptura amb Espanya. Però ningú fins aleshores havia sigut tan explícit com Rovira. Ella mateixa acompanyava les seves paraules d’un lament per «l’excés d’autocrítica» que, segons el seu parer, estava fent l’independentisme després del fiasco.

Els soldats russos

Amb quina facilitat trafiquen alguns amb la mort. No fa falta que sigui mort real, n’hi ha prou que sigui temuda o només desitjada. Hi ha en la investigació sobre l’estat major una fulla esmolada com una navalla i freda com el gel. Com passa amb l’autogol judicial dels 10.000 soldats russos, aquesta fulla no pertany al cor de la causa, que no és cap altre que la presumpta malversació de fons públicsper part de la dirigència independentista. La fulla en qüestió manca probablement de valor processal, però compon un retrat descarnat de l’època. Un fresc inquietant d’un temps perillós. És la transcripció de les gravacions que Víctor Terradellas, agent internacional de Puigdemont, va fer de dues converses seves amb David Madí, home de confiança d’Artur Mas, i Xavier Vendrellapparàtxik d’ERC. Terradellas desperta escepticisme en els seus interlocutors a l’informar-los d’una suposada oferta russa d’intervenció militar directa en recolzament d’una Catalunya independent.  Escepticisme, no rebuig.

Notícies relacionades

I és a continuació quan el tall de la fulla s’acera fins a canviar en guillotina. Terradellas li etziba a Vendrell que la causa secessionista «necessita 100 morts». «Fiques un milió de persones entre plaça de Catalunya i Colom i han de matar per entrar a Sant Jaume [a detenir Puigdemont]». Vendrell no sembla que se sorprengui ni s’alarmi ni s’escandalitzi. Només respon: «Se’ns va passar l’arròs, no hi va haver collons».

No hi va haver collons. Així s’escriu la història. Amb quina sorprenent facilitat compten alguns els morts. Reals, imaginaris, temuts o desitjats, però sempre aliens.