Referèndum a Amèrica

I sembla que en les últimes hores Trump ha reduït una mica l’avantatge de Biden en alguns estats clau. Almenys ho ha intentat amb les seves reiterades visites a estats tradicionalment demòcrates, com Pennsilvània o Wisconsin, en els quals –contra pronòstic– va guanyar el 2016 pel vot de treballadors industrials blancs temorosos de la globalització.

A Amèrica la participació electoral era baixa (el màxim va ser el 64% Kennedy-Nixon de 1960). Però en els últims anys –i mes amb Trump– América s’ha polaritzat i es creu que avui la participació superarà el 66%. El 2016 van votar 136,5 milions i ara es preveu que ho facin ni més ni menys que 160. I 93 milions ja ho han fet anticipadament.

Biden és favorit, però Trump encara pot repetir la sorpresa de fa quatre anys. Biden té segurs 203 vots electorals i en necessita 270. Si li sumem els favorables només arriba als 252. L’hi faltarien 18. Trump està molt pitjor, només té 72 assegurats i pot arribar a 125, lluny de la xifra màgica de 270. Però hi ha estats com Texas i Florida (38 i 29 vots electorals) dubtosos. Si Biden perd algun estat favorable, com Pennsilvània, i Trump aconsegueix els estats dubtosos amb més vots, tot canvia.

Som més davant un referèndum final sobre Trump que davant una campanya presidencial clàssica. Si guanya Trump serà la ratificació a un president nacionalista, proteccionista i bastant demagog que enarbora l’Amèrica de supremacia blanca, cristiana, individualista i reticent a la immigració i a la globalització. El triomf de Biden seria el no a Trump. L’aposta per un candidat normal del partit demòcrata, sempre més obert, més oposat a la discriminació racial, més connectat als sindicats i al mundialisme de Roosevelt, Truman, Kennedy, Johnson, Clinton i Obama. A l’Amèrica de tradició liberal.

Biden és el rebuig de Trump. El seu programa –i el que molts electors volen– és abandonar les polítiques internes divisores de Trump i la seva ruptura radical amb la política internacional americana des del final de la segona guerra mundial. Trump és nacionalista, però la seva idea exclusivista d’Amèrica té poc a veure amb la de republicans com Eisenhower, el general del desembarcament a Normandia, de Nixon, que va obrir relacions amb la Xina, i fins i tot de Reagan. Aquest últim va dir que l’Estat no era la solució sinó el problema i aquí Trump és reaganista. Però no en l’actitud davant Rússia i el desarmament.

Són eleccions presidencials, però també un referèndum entre una Amèrica tancada, que vol manar atenent només els seus interessos puntuals, i una altra d’oberta, que aposta perquè els problemes del món (canvi climàtic, economia, coronavirus) requereixen un esforç (no fàcil) per una governança mundial el primer pas de la qual va ser la creació de l’ONU i l’FMI.

Notícies relacionades

Testosterona antiprocés

Dia irrellevant

Les eleccions del 2020 són un referèndum sobre un personatge peculiar i autoritari en la primera potència econòmica i militar. I del seu resultat –que potser es tarda a conèixer pel vot per correu i els embolics de Trump– dependrà també el futur del món. I el de l’Europa de la democràcia i el benestar social que –agradi o no– deu molt a la protecció americana.