Conductes dubtoses
Exemplaritat, ego i emprenyament
Ja ningú aspira que els polítics no s'equivoquin, ni si més no que siguin coherents, però el que sí que es pot exigir, amb el preu fins i tot de demanar el seu cap, és que siguin exemplars
undefined55608762 el ministro de sanidad salvador illa llega al casino de ma201027142722 /
Set dies després que diversos ministres, polítics i empresaris, i algun militar, anessin al besamans de Pedro J., el Consell General de la Infermeria denunciava Fernando Simón per unes declaracions «sexistes» en un canal de Youtube. A la festa d’‘El Español’ potser no es va infringir tècnicament cap norma, però quan es demana a la població que no faci reunions i extremi les seves precaucions, és grotesc que més de cent personalitats de la ‘beautiful people’ nacional, que tant ens moralitzen, s’ajuntin, alguns fins i tot sense mascareta i sense respectar cap distància, en un ambient de sospitós companyonia.
En el cas de Fernando Simón seria molt ingenu no pensar que hi ha un gran interès per debilitar la seva figura des del primer dia, i el PP ràpidament s’ha apuntat al carro de les infermeres, però crida l’atenció i inquieta que ningú advertís al mediàtic director, ja que ell solet ha demostrat ser incapaç de veure-ho, que és difícilment compatible ser la cara visible de la lluita contra la pandèmia i anar a programes d’entreteniment a posar en pràctica el ha ha ha, amb el consegüent risc que això comporta.
Més enllà de l’ús demagògic que es fa de qualsevol relliscada, una cosa greu grinyola amb la presència del ministre Illa a la festa d’‘El Español’, i les rialletes tontes de Simón amb uns youtubers. Perquè a aquestes hores de la pel·lícula ja ningú aspira que els polítics no s’equivoquin, ni tan sols que siguin coherents, però el que sí que pot exigir-se, amb el preu fins i tot de demanar el seu cap, és que siguin exemplars. És a dir, tan senzill com que siguin capaços de complir l’esperit de les normes que ells mateixos dicten. Perquè una de les característiques d’aquesta segona onada és el profund emprenyament, que puntualment ha començat a degenerar en violència, d’una població a la qual li costa veure els fruits de l’enorme sacrifici que ha fet tots aquests mesos. Si els que ens manen fossin capaços simplement de fer el que diuen i dedicar menys temps al seu ego, segur que les aigües baixarien més tranquil·les.
