El telèfon vermell de Puigdemont

L’efervescent literatura del jutge que investiga les activitats presumptament delictives de l’estat major de Carles Puigdemont s’acosta a l’autogol. La imatge d’una intervenció militar russa en el cor de la UE el 2017, per més que procedeixi de la gravació d’un imputat, és aliment per a la desconfiança que van engendrar les aberracions de la policia patriòtica policia patriòticadel PP. Factor de recel o de distracció del nucli de la investigació.

La intervenció russa en el conflicte català no és cap secret, però no passa per les bateries de míssils S-400, sinó per la guerra de desinformació. Tampoc té a veure estrictament amb l’assumpte català: la independència no té cap més interès per al Kremlin que el potencial desestabilitzador de la UE, com el brexit, Escòcia, Salvini a Itàlia o Le Pen a França. 

Aquest és el marc de les aventures russes d’un dels imputats, Víctor Terradellas. El 2017, va demanar a Serguei Markov, un home del Kremlin, el reconeixement de Moscou a la independència de Catalunya. A canvi, oferia la ruptura de la Generalitat amb la política de la UE i el seu recolzament a Rússia a Ucraïna. El mateix Markov va confirmar al col·lega Marc Marginedas, corresponsal a Moscou, que havia rebut Terradellas en tres ocasions.

Un peó rus

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

El novembre del 2019, l’ultranacionalista rus Vladímir Zhirinovski va oferir asil a Puigdemont per evitar el risc de ser extradit a Espanya: una altra exclusiva de Marginedas. El fundador de Wikileaks, Julian Assange, peó rus a la cibercampanya contra Hillary Clinton, va ser també un actiu propagandista del procés. Un altre dels ara imputats, Oriol Soler va ser enllaç independentista amb Assange el 2017.

Amb tot, la medul·la de la investigació judicial no passa per la gèlida estepa russa, sinó per la corrupció a l’assolellada Catalunya. Els comptes, no la literatura, decidiran.