AL CONTRAATAC
El cas Ayuso
És més fàcil explicar per què els maies van desaparèixer de sobte que entendre la mentalitat 'ayusiana'.
La presidenta de la Comunidad de Madrid, Isabel DÃaz Ayuso, aplaude durante un homenaje del Gobierno regional a los docentes madrileños en la Puerta del Sol, en Madrid (España), a 29 de octubre de 2020. Se reconoce su labor para que el inicio de curso haya sido de un modo seguro frente a la Covid-19. /
El cas Ayuso està desorientant els científics més prestigiosos. Intentar comprendre els seus mecanismes mentals i reflexius és feina titànica. El setembre passat, el britànic Michael Atiyah va assegurar que havia solucionat el problema de la hipòtesi de Riemann al trobar una fórmula amb què predir el següent nombre primer dins d’una sèrie de xifres. Una fita. És incapaç, en canvi, de resoldre el teorema d’Ayuso.
La conjectura de Hodge està relacionada amb la geometria algebraica, que estudia els llocs geomètrics que es poden definir per polinomis com circumferències o paràboles. Diuen que és més fàcil solucionar aquesta conjectura que el teorema mental d’Ayuso. Res, ni les equacions de Navier-Stokes ni la conjectura de Birch. El problema que els científics no poden desxifrar és el que passa pel cap d’Ayuso amb la dialèctica dels dos ponts i els tres dies sense estat d’alarma. El sí però no d’Ayuso, acompanyat de la seva enigmàtica mirada, descoratja la ciència.
És més fàcil explicar per què els maies van desaparèixer de sobte que entendre la mentalitat ayusiana. És més fàcil explicar què passa en un forat negre que la planificació d’Ayuso de l’alarma discontínua. Ayuso ha descobert el teorema del vers solt i ha deixat Ortega y Gasset com un drap brut. La seva visió críptica i independentista de la lluita contra la Covid ha provocat nits d’insomni als seguidors en persona del dalai-lama. Així és ella.
Els presidents del PP d’altres comunitats autònomes tampoc entenen que en les reunions Ayuso digui que sí i després digui que no. És l’Ayuso tautològica: «Jo soc com soc». Els experts en comunicació no verbal estan a punt de la crisi professional. La mirada d’Ayuso impedeix tota conjectura. El buit existencial que denoten els seus ulls impedeix tota hipòtesi o anàlisi. Si la comunicació verbal d’Ayuso ja és indesxifrable, la no verbal és l’abisme d’un penya-segat. És el buit tàrtar de l’Hades. La setmana que ve parlarem del laberint català.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
