El món, pendent de les eleccions dels EUA

En l’elecció presidencial del pròxim dimarts als Estats Units està en joc la continuïtat o no del desmantellament de les grans convencions polítiques, tant en el pla interior com en l’exterior, promogut per Donald durant els últims quatre anys. Mai des del final de la segona guerra mundial ha tingut tant calat la cita amb les urnes perquè cap altre president ha provocat una doble crisi tan profunda, ocupant la Casa Blanca en endinsar-se en la divisió radical de la societat nord-americana i en escalfar les relacions internacionals al buscar permanentment la confrontació amb la Xina, agullonar els aliats amb una agressivitat desconeguda i mantenir una estranya relació d’amor-odi amb Rússia. Per no parlar de les seves obsessions i insolències: Iran, la gestió dels fluxos migratoris, la negació sense fonament de l’emergència climàtica i, finalment, el seu desastrós comportament polític a propòsit de la pandèmia.

Tot això està en joc a les urnes de dimarts i el restabliment d’allò per què, amb més o menys continuïtat, s’han caracteritzat els Estats Units: l’equilibri institucional i el règim de llibertats. En resum, els principis essencials característics d’una vella democràcia, sotmesa als sacsejos de qui objectivament s’ha convertit en la referència mundial de l’extrema dreta. Perquè la crisi social que sacseja els Estats Units de banda a banda, l’activació d’un racisme que mai va desaparèixer i la impossibilitat de concertar polítiques concretes amb el Partit Demòcrata és fruit d’un biaix ultraconservador cada vegada més impetuós i sotmès a decisions imprevisibles.

La bona marxa de l’economia va atenuar la repercussió de tals polítiques durant tres anys, però la hibernació provocada pel virus i la consegüent escalada de l’atur entre la primavera i l’estiu ha deixat al descobert les debilitats i amenaces d’un proteccionisme que fins i tot ara, en fase de recuperació relativa, s’està revelant com un camí insuficient per rescatar de la crisi amplis sectors de la classe mitjana. Els problemes en curs no han fet més que certificar les previsions de molts analistes, que van veure en la dinàmica proteccionista una amenaça per al comerç mundial, una manera de bloquejar la globalització en lloc de corregir els seus excessos.

És difícil que la superació de l’herència dels últims quatre anys tingui la profunditat que alguns anhelen. Primer, perquè, si surt derrotat, Trump segurament posarà en marxa un mecanisme de judicialització de l’escrutini de molt llarg recorregut i amb el Tribunal Suprem a favor seu. Segon, perquè només amb les dues cambres del Congrés de part seva Joe Biden disposarà d’una autèntica llibertat de maniobra. Tercer, perquè el sanejament de la trama d’interessos que heretarà la nova Casa Blanca obligarà a una política permanent de pactes amb el passat. I tot i així, tot i que Biden prometi poc més que el restabliment de la sensatesa, potser amb això n’hi hauria prou per netejar una atmosfera tan emmetzinada i perillosa per a l’estabilitat mundial.