DUES MIRADES

JxCat i el bumerang

El partit ha actuat amb contundència després de les denúncies d'assetjament sexual contra Eduard Pujol, i així ha de ser

1
Es llegeix en minuts
zentauroepp46035113 pla curt del portaveu adjunt de jxcat  eduard pujol  aixecan181128001226

zentauroepp46035113 pla curt del portaveu adjunt de jxcat eduard pujol aixecan181128001226 / Marta Sierra

JxCat ha forçat la dimissió d’Eduard Pujol, el que era el seu portaveu al Parlament, després de rebre diverses denúncies per assetjament sexual. Més enllà de la seva innocència o culpabilitat, és rellevant la contundència del partit. També l’acceptació social de la possibilitat: l’assetjament sexual ja no és negat per sistema. La reivindicació feminista ho ha fet visible, reprovable i punible. Ha revelat l’extensió del problema i ha donat ànim a les víctimes. Empresa, política, mitjans, esport, cultura... no hi ha sector lliure de denúncies. L’explosió del #MeToo ha sacsejat el marc mental de les relacions entre home i dona en tots els àmbits del poder. La por encara tenalla moltes dones, però, a priori, ja no són tractades de boges, aprofitades o exagerades. L’assetjador és l’únic que s’ha de sentir en el punt de mira.

JxCat ha actuat amb contundència, i així ha de ser. Qualsevol crítica que vincula l’assetjament a la ideologia del partit és un menyspreu més a les dones agredides. L’assetjament sexual impregna tota la societat. Utilitzar-lo com a arma llancívola comporta el risc de veure’l arribar transformat en bumerang.