Anàlisi
Limitació de lloguers: més incertesa
És necessari un marc jurídic estable que aporti confiança i aconsegueixi fer realitat la construcció d'un mercat d'arrendament de vivenda assequible.
zentauroepp36922384 alquiler alquileres170602215323 /
El 22 de setembre va entrar en vigor la nova llei que regula un règim excepcional per limitar el preu dels lloguers, aplicable en determinats municipis de Catalunya. En concret, inclou una llista d’àrees de l’Àrea Metropolitana de Barcelona o amb una població superior als 20.000 habitants que es declaren provisionalment i durant el termini d’un any com a àrees amb mercat de vivenda tens, en les quals els preus del lloguer han patit un increment superior al 20%.
Malgrat néixer amb la vocació de fer efectiu el dret constitucional a una vivenda digna i adequada, no és cap secret que l’entrada en vigor de la llei es produeix en un context no exempt de polèmica. D’una banda, el mes d’agost el Consell de Garanties Estatutàries va emetre un informe sobre l’esborrany de la norma en què assenyalava que aquesta regulació excedia de les competències atribuïdes al Parlament.
En aquest sentit, és previsible que en les pròximes setmanes es plantegi un recurs d’inconstitucionalitat que impugni la llei (tot i que si no es recorre, podria estar vigent durant un termini de dos anys). Així mateix, entitats molt rellevants del sector immobiliari han alçat la veu contra aquesta llei alertant que la limitació del preu del lloguer dificultarà l’accés a la vivenda al provocar una retracció de l’oferta (principal causa de l’augment dels preus). Al seu torn, aquestes entitats han requerit l’Administració a adoptar mesures que incentivin la construcció d’un parc de vivenda social suficient, que no passi per penalitzar els propietaris ni traslladar al sector privat la responsabilitat de generació de parc públic de vivenda.
Mentrestant, davant aquest context, la incertesa i el desconcert s’apoderen del sector, i aquesta llei agafa per sorpresa propietaris, professionals i inquilins. De la mateixa manera, l’amenaça de sancions plana sobre els llogaters en la mesura que establir una renda que superi els imports establerts en la llei pot comportar multes de fins als 90.000 euros.
Sense ànim de posar en dubte les bondats que han conduït a l’aprovació de la norma –certament, raons de cohesió i justícia social l’avalen–, des d’una perspectiva jurídica s’ha de qüestionar l’oportunitat i conveniència d’una iniciativa legislativa com aquesta, aïllada i d’incert recorregut jurídic, davant una conjuntura i sobre una matèria tan sensibles.
Més enllà de la situació d’emergència i de les dificultats econòmiques generades per la crisi sanitària de la Covid-19, els reptes que es plantegen en matèria de vivenda s’haurien d’abordar des d’una perspectiva més àmplia i integradora que aporti certesa a la ciutadania i als diferents operadors del mercat immobiliari. Ara més que mai, es fa necessària la creació d’un marc jurídic estable que aporti confiança i aconsegueixi fer realitat la construcció d’un mercat de lloguer de vivenda assequible.
