¿Prioritzarem aquesta vegada la gent gran?

Sí, hi va haver un gran escàndol perquè a les residències morien com mosques, i ens hem limitat a augmentar les mesures de seguretat. Però no hem fet res per evitar que continuïn sent la baula oblidada de la nostra societat. Ara que sobrevola sobre els nostres caps un segon confinament o una cosa que s’hi assembla molt, donem per descomptat que aquesta vegada protegirem almenys el mínim, que són les seves vides. Però estaria bé que, a més, fem ara el propòsit molt seriós de preocupar-nos del seu benestar i els cuidem per davant de qualsevol altre col·lectiu d’edat. En aquesta segona onada, si arriba el cas, la nostra gent gran ha de tenir carta blanca per passejar quan vulgui, sense limitació, i tenir plena llibertat de moviments. I les mesures s’han de prendre pensant, primer que tot, en ells. No es tracta només de protegir la seva salut física sinó també el seu benestar psicològic. Sens dubte els ho devem i s’ho han guanyat, que per alguna cosa s’han passat la vida lluitant per nosaltres. Sovint oblidem que els nostres avis, no els nens ni els ‘runners’, són els que han de tenir prioritat absoluta, per la senzilla raó que són els que tenen menys vida per endavant. Ja vam passar vergonya una vegada, a veure si ara estem a l’altura.