Llibertat

Anem a remolc del virus. Els nostres moviments s’ajusten al seu envit. Com més contagis, més reclusió. No deixa de sorprendre la facilitat amb què hem integrat en el nostre vocabulari paraules i situacions que crèiem lluny de la nostra vida. Toc de queda, confinament, drons i patrulles camuflades per al control dels ‘botellons’... Termes que casen més amb règims totalitaris o distòpies de ficció (aquí tenim la sèrie ‘La valla’).

Entenem les limitacions perquè, literalment, ens hi va la vida. En el debat entre seguretat i llibertat, la pandèmia ens ha empès a la primera casella. ¿Fins a quin punt ens acostumarem? Els joves d’ahir van créixer exigint llibertat. Els d’avui sumen mesos de control. I quan hi ha relaxament en les mesures no és a causa d’una protesta ideològica (difícil justificació davant un virus), sinó per una cosa més pròxima a la irresponsabilitat de la diversió particular. El virus passarà. Però, com en un disc de vinil, s’hauran de descobrir els solcs que haurà deixat gravats en el nostre comportament. Fins a quin punt s’ha interioritzat la renúncia de la llibertat.