Tant de bo sigui cert

El líder popular va semblar sincer, com si portés temps volent reivindicar un PP centrista, reformista, respectuós de la diversitat i partidari de la reconciliació i la concòrdia i que s’allunyés de les empentes del radicalisme reaccionari, la intransigència i «l’Espanya gran i lliure» de Vox, (el que està entre cometes és del mateix Casado). Però han sigut dos anys de fer-li el joc a l’extrema dreta, d’assumir com a propi el seu discurs, de secundar les seves iniciatives, o de donar batzegades d’un costat a un altre sense acabar de consolidar-se com una oposició fiable, i ara no resulta tan senzill confiar en el gir d’aquest Casado renascut que apallissa Abascal amb aquest «nosaltres no som com vostè». Tant de bo sigui cert.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Fins ara, al PP li havia fet por trencar amb Vox, perquè el partit ultra és una escissió de les seves pròpies files i es nodreix d’electors que anteriorment han votat els populars. Apartar-se dels d’Abascal podia truncar les seves esperances de reunificar la dreta o almenys de recuperar aquests gairebé quatre milions de votants que els han abandonat per votar els més intransigents amb el pluralisme polític, la complexitat territorial i la diversitat social, sexual i racial. Tampoc els ajudava el fet que els governs de Madrid –la comunitat i l’ajuntament–, Andalusia i Múrcia se sostinguin amb els vots de Vox. I així l’hi va recordar Abascal.

Casado s’ha atrevit a trencar ara, quan s’ha sentit acorralat per Vox en la seva lluita per l’hegemonia de la dreta. De moment, li ha sortit bé. Li ha servit perquè Abascal se sentís tan descol·locat per la duresa dels seus arguments que no sabés ni com respondre. Li va valer per alçar-se amb la victòria del debat amb el seu ‘no’ a l’«Espanya a garrotades en blanc i negre, de trinxeres, ira i por» que, segons el seu parer, defensa Vox. No és poc, perquè el consolida com a líder de l’oposició. Per això, ha arribat el moment de la veritat per a Casado, que ha de demostrar que el seu és un partit centrat i homologat a la dreta europea, que fa una oposició constructiva i el referent del qual són els assenyats presidents autonòmics de Galícia, Andalusia i Castella i Lleó i no Isabel Díaz Ayuso.