Sentència absolutòria

El policia que no va colpejar els ciutadans

Trapero no va ser mai l'heroi que es va voler veure. Això sí, el seu paper, com a major dels Mossos l'1 d'Octubre, va ser exemplar

1
Es llegeix en minuts
zentauroepp52022920 trapero200129103056

zentauroepp52022920 trapero200129103056 / JOSE LUIS ROCA

Trapero no era l’home designat pel Govern de Puigdemont i Junqueras per comandar els Mossos.

L’elegit va aparèixer mort de cop i volta, fet que va engegar en orri els plans previstos. Josep Lluís Trapero no era ni el segon de la llista. De fet, el dia que va ser confirmat com a major dels Mossos va ser convocat precisament per al contrari. Però, en presència d’un Trapero vehement, Puigdemont no es va atrevir a negar-li els galons.

Trapero, tan ambiciós com bon policia, tenia una autoritat inqüestionable en el cos, però ni per indici s’identificava amb l’1 d’Octubre.

Això sí, Trapero va caure en la indiscreció i es va permetre deixar-se fotografiar a l’estiu en una d’aquelles festes de lesa vanitat de la ‘jet-set’ de l’independentisme.

El gir a la situació va ser la decisió de substituir consellers díscols amb el referèndum per d’altres de compromesos malgrat que Puigdemont s’hi va resistir fins a l’últim moment. El relleu es va consumar el juliol del 2017 gràcies a l’afany de Junqueras i del denominat ‘estat major’.

Només un mes després va ocórrer l’impredictible, la irrupció del terrorisme islamista que va sembrar el terror a Barcelona. La salvatjada va cohesionar el Govern i els Mossos davant l’intent malintencionat del Govern del PP d’instrumentalitzar els morts. Allà va sobresortir Trapero liderant i resolent l’atemptat, junt amb el conseller Joaquim Forn, que va justificar sens dubte la seva designació.

Notícies relacionades

Trapero no va ser mai l’heroi que es va voler veure. Potser només un policia que va voler aprofitar la seva oportunitat. Això sí, el seu paper, com a major dels Mossos l’1 d’Octubre, va ser exemplar, protegint la convivència ciutadana emparat amb una resolució judicial. I no colpejant els ciutadans junt amb les forces de seguretat de l’Estat, aquesta va ser la seva perdició.

Un altre cantar és la seva confessió de tenir una operació prevista d’ofici per detenir el Govern. Sigui com sigui, la millor resposta de l’actual conseller d’Interior hauria sigut, després de conèixer-se l’absolució, oferir-li de nou el càrrec per molt que Trapero hagués dit que no.