Trapero, la justícia ha parlat

L’Audiència Nacional ha absolt Josep Lluís Trapero, que va ser major dels Mossos d’Esquadra fins a l’aplicació de l’article 155, dels delictes de sedició i de desobediència que va demanar la Fiscalia per la seva actuació durant la convocatòria del referèndum il·legal sobre la independència de Catalunya convocat l’octubre del 2017. Les tesis dels fiscals estaven suportades als informes de la Guàrdia Civil que l’incriminaven en una suposada trama que hauria posat el cos de la polícía autonòmica al servei del pla independentista del govern de Carles Puigdemont.

Tot i que Trapero va ser elevat a la categoria d’heroi per l’independentisme després dels atemptats d’agost del 2017, l’excap dels Mossos va optar en tot moment per una defensa tècnica de la mà de la seva advocada, Olga Tubau. La seva intervenció voluntària com a testimoni en el judici dels dirigents independentistes en el Tribunal Suprem ja va indicar la base de la seva defensa davant l’Audiència Nacional, basada en el principi de proporcionalitat en la seva actuació com a policia judicial durant aquells dies. I aquesta sembla ser la tesi que ha subscrit el tribunal tot i que la seva presidenta, Concepción Espejel, ja ha anunciat un vot particular que podria ser la base d’un posterior recurs de la Fiscalia. L’última paraula no està dita. I de la mateixa manera que alguns s’alegraran de la sentència d’ahir, s’hauria d’acceptar una posterior resolució en una segona instància, sigui o no favorable al recurs. La legitimitat és la mateixa.

L’independentisme va jugar amb foc en els mesos anteriors a l’1-O. Va posar en risc molts funcionaris i va especular amb el prestigi de les institucions. Els Mossos, un dels pilars de l’autogovern català sustentat a la Constitució i l’Estatut, van patir en primera persona aquesta irresponsabilitat del Govern d’aquells dies. Van ser carn de canó perquè alguns els van voler posar al peu dels lleons. I alguns membres del cos es van deixar utilitzar. Trapero va defensar davant el Tribunal que aquest no era el seu cas. I les revelacions que va fer en el judici oral sobre les advertències que va fer a Puigdemont o el seu pla per detenir el mateix Govern semblen haver convençut els magistrats, o almenys els han resultat suficients per refutar els informes de la Guàrdia Civil. Així s’ha pronunciat la justícia, les resolucions de la qual han de ser respectades en uns casos i en d’altres. Algunes reaccions dels agitadors independentistes amb aquesta sentència produeixen poc menys que hilaritat en comparació amb les teories que exhibeixen habitualment sobre la justícia espanyola, que intenten desprestigiar sistemàticament. Han d’escollir entre una teoria o la contrària. 

Una sentència condemnatòria hauria sigut un cop letal per a la credibilitat dels Mossos de la qual difícilment s’haguessin recuperat. Ara tenen una oportunitat de tornar a connectar amb la meitat de la població catalana no independentista, a la qual han de servir en qualsevol circumstància. I alhora, l’esfera política –sigui independentista o constitucionalista– hauria d’abstenir-se de pretendre utilitzar-los en qualsevol altre sentit que no sigui el compliment de la llei.