Com més Estat, millor

Notícies relacionades

Plorar de pena

Les incògnites del 12M

I és que el terrible avanç de la pandèmia no ens deixa veure (i disfrutar) l’espectacular canvi ideològic que han patit les elits econòmiques mundials en pocs mesos, fins fa molt poc obsessionades per la contenció del deute, les retallades o la reducció de la despesa pública, presentant l’Estat com si fos una màquina inútil de tirar diners. Els ‘think tanks’ neoliberals proclamaven sense rubor allò de «com menys Estat, millor», i les institucions mundials s’anaven impregnant que la cosa pública és per definició nociva. Però va arribar la pandèmia i ¡zas!, els despistats van obrir els ulls i es van adonar que sense un Estat fort no hi ha una sanitat eficient ni cap possibilitat de lluitar contra aquesta plaga amb unes mínimes garanties: a les comunitats que, com per exemple Madrid, s’havien passat anys retallant en salut, els ha esclatat a la cara la seva pròpia ideologia.

Davant els sectors que ara estan patint més (com el de la restauració, la cultura o el turisme) només hi cap una solució: ajuts directes que només poden sortir de les arques públiques i d’endeutar més l’Estat. Perquè el presumpte mercat que tot ho regulava segons la ideologia abans dominant no podrà fer res sol per aixecar els bars, teatres i empreses que se n’han anat a l’aigua. Sí, és cert, aquest Estat ha de pagar a temps (milers d’ertos no s’ha cobrat), i ha de ser molt més eficient, però és la nostra única sortida a aquesta crisi colossal. I és que l’Estat no és l’enemic, perquè, senzillament, l’Estat som tots. Doncs sí, com més Estat, millor.