Dues mirades

La pastanaga de Junts

El Junts de Puigdemont es defineix esborrant els adversaris. Es construeix amb el menyspreu de l'altre i reparteix targetes d'expulsió

1
Es llegeix en minuts
zentauroepp54967030 rufian y borras200917105917

zentauroepp54967030 rufian y borras200917105917

El 50% és la nova pastanaga de Junts per animar el vot. Laura Borràs ho ha expressat amb claredat: superar el 50% de vots per «materialitzar la independència, que és el que demana la gent d’aquest país». La gent d’aquest país. El 50%. ¿I què és aquesta meitat lleugerament superior que no vota opcions independentistes? Per a Borràs, sembla que res. O una cosa pitjor. Un obstacle, un destorb que s’ha de superar.

La disgregació de l’espai ‘convergent’ ha fet caure les caretes i permet col·locar les diferents faccions en el seu corresponent gobelet ideològic. El PNC de Marta Pascal mira a la independència com a horitzó, però contempla la negociació política per millorar la Catalunya actual. El mirall amb l’utilitarisme del PNB és evident. El PDECat de David Bonvehí també abraça el pragmatisme, però carrega la motxilla d’una herència complexa. Des del desengany de Jordi Pujol al messianisme aventurer d’Artur Mas. Al contrari, el Junts de Puigdemont ja és lliure de lligams. Es defineix esborrant els adversaris. Es construeix amb el menyspreu de l’altre i reparteix targetes d’expulsió. També a la raó. Pur populisme conservador.