DUES MIRADES
L'elixir de la ràbia
zentauroepp54184981 mir200720144127 /
El populisme se sosté gràcies al vot dels menyspreats pel sistema. Repassem la societat que tenim, la que consentim. Una escola pública ranca, incapaç d’oferir a l’alumnat dels barris més desfavorits una educació que els permeti encarar el futur en igualtat de condicions. Una sanitat pública perjudicada per unes llistes d’espera que allarguen el dolor i la incertesa a qui no pot pagar-se una assegurança privada. Vivendes que es mengen els ingressos dels treballadors precaris. Pisos insalubres per a tants que sobreviuen en l’economia submergida. La cultura convertida en una zona per a privilegiats. La distracció permanent com a salconduit a la ignorància, la mutilació del pensament crític. I, a la fi, la incertesa com a companya de vida.
Si tantes carències, tants horitzons velats, és tot el que ofereix una democràcia consolidada, ¿pot estranyar-nos el triomf dels venedors de regenerador capil·lar? Flascons d’elixir miraculós que contenen bones dosis de ràbia cap a un sistema que va deixant ciutadans pel camí. No hi ha democràcia sense un Estat del benestar sòlid.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
