Editorial

Indults per a la distensió

Indultar els presos independentistes no resoldrà de cop el conflicte que viu Catalunya, però constituiria un pas per apaivagar la polarització de la societat catalana

2
Es llegeix en minuts
jregue54279112 los presos del 1 o  en su comparecencia antes de su nuevo in200921134647

jregue54279112 los presos del 1 o en su comparecencia antes de su nuevo in200921134647 / Pau Venteo

L’anunci de la tramitació d’indults per als líders independentistes presos ha obert un debat on predominen les emocions sobre els arguments. La dreta ha clamat al cel confonent de manera interessada indult amb amnistia. Com si indultar oferís impunitat en comptes de suposar el perdó, la gràcia, per una actuació que no deixa de considerar-se com a contrària a la llei. Els polítics independentistes també han reaccionat negativament, tot i que amb matisos, insistint en la petició d’amnistia. Les dues actituds no fan sinó confirmar l’encert del Govern a escollir la via de l’indult com la més immediata per obrir una nova etapa en el conflicte català. I com la que pot suposar la sortida de la presó, en un termini breu, d’uns presos que aviat compliran tres anys de reclusió. 

Els que es mostren contraris a l’indult solen menysprear-lo com una mesura excepcional, quan es tracta d’una prerrogativa que han utilitzat tots els governs. Se n’han beneficiat, en les últimes dècades, ciutadans corrents, però també polítics, banquers, jutges o militars involucrats en el cop del 23-F. I atorgar-los mai va suposar concloure que Alfonso Armada, José Barrionuevo o Jesús Gil no fossin responsables d’haver incomplert la llei. ¿Si així va ser, per què no ho hauria de ser per als 13 condemnats pel procés? Es pot adduir que van ser condemnats per actuacions que van tenir un gran impacte social, però també convé recordar que el delicte de sedició que se’ls va imputar ha suscitat una forta controvèrsia jurídica, fins a l’extrem que el mateix Govern es proposa revisar la seva formulació en el Codi Penal.

Indultar els presos independentistes no resoldrà de cop el conflicte que viu Catalunya. No obstant, constituiria un pas per apaivagar la polarització de la societat catalana. El perdó suposaria un acte de distensió entre els dos blocs que han cristal·litzat després de la deriva unilateral del procés i la falta de resposta política del Govern de Mariano Rajoy. L’indult en si mateix no és una mesura política, però facilitaria el camí perquè la taula de diàleg que defensen el Govern i una part de l’independentisme es pogués implantar després de les eleccions catalanes. Permetria aïllar els paladins de la confrontació permanent, i els partidaris d’una judicialització extrema de la política. Obriria el camí de la reconciliació pel qual volen transitar la majoria dels catalans i el gruix de la societat espanyola.