Editorial

El culebró del 'cas Mainat'

L'assumpte desperta interès informatiu, però s'ha d'evitar l'aguait constant a la intimitat i deixar que els tribunals ho resolguin

1
Es llegeix en minuts
zentauroepp55262885 201004204441

zentauroepp55262885 201004204441

Un culebró. Segurament no hi ha cap altra manera de definir la sèrie de circumstàncies que han esdevingut en l’entorn del conegut productor de televisió (Gestmusic) i exmembre de La Trinca, Josep Maria Mainat, des que es va saber que va ser víctima d’una hipoglucèmia possiblement provocada per un excés d’insulina, presumptament a càrrec de la seva dona, Angela Dobrowolski. Aquesta va ser la primera denúncia, presentada pel seu fill, Pol Mainat, a finals de juny. A partir d’allà, el cas s’ha complicant fins a extrems esperpèntics i ha servit de carnassa per a la premsa groga, especialment la televisiva, que ha convertit una delicada situació familiar en un autèntic serial. 

És cert que les denúncies entre els cònjuges han proliferat en les dues direccions (des de violència de gènere i coaccions, interposades contra Mainat, a falsificació de xecs i lesions lleus, a part del suposat intent d’assassinat, contra Dobrowolski), amb detencions, llibertat amb càrrecs, convivència de la parella, fins i tot després del tenebrós assumpte, acusacions diverses de calibre gruixut i l’aparició d’una estranya parella a la casa familiar, amb xou sobrevingut i més denúncies de violència masclista i de furt. Ingredients, tots ells, que, units a la personalitat de Mainat i als seus vincles amb el sector audiovisual, han conformat un menú massa llaminer per als qui aprofiten la menor ocasió per abalançar-se sobre la vida privada de personatges famosos. La batalla que aleshores va enfrontar al cofundador de Gestmusic amb Mediaset, i més concretament amb Paolo Vasile, conseller delegat de Telecinco, explicaria també la desmesurada cobertura que realitza aquesta cadena sobre el cas. 

Convé, abans que res, preservar la integritat dels menors involucrats, i fer una crida perquè l’embolic es resolgui en els tribunals i no en les acalorades tertúlies de tarda i en l’aguait constant a la intimitat. Els delictes que poden haver-se comès –una tasca que hauran de dilucidar els jutges– són de prou calat per no entrar al terreny de la frivolitat i el vodevil, que és on ha arribat el cas els últims dies.