¿Quant li durarà el dol a Messi?

No sé si Messi pensa tenir aquesta cara al llarg dels mesos que encara li queden de contracte. Ignoro si pensa continuar fent-nos pagar el seu emprenyament o, de sobte, s’avorrirà de fer-se l’enfadat i, a més de començar a jugar com només ell sap fer-ho, com ‘DÉU’, decidirà formar part del nou projecte, que, sens dubte, necessitarà del millor Messi per (intentar) aconseguir els seus objectius.

Tant de bo arribi el canvi

Em temo que l’enuig és personal, el dolor individual i estic convençut que molt pocs dels que l’envolten en la seva vida diària l’ajudaran a passar aquest dol. Molt, molt, no l’han ajudat últimament, la veritat, ni tan sols el seu advocat, per com ha acabat la cosa.

És possible, hi insisteixo, que demà mateix, a Balaídos, s’arregli tot i Messi torni a ser el Messi de sempre. En el minut 39 de diumenge (ho vaig apuntar en un foli perquè em va semblar flipant), Messi va acorralar, amb l’ajuda de Sergi Roberto i Busquets, un defensor del Vila-real, davant la banqueta de Ronald Koeman, fent una pressió brutal, mai vista. No dic que el Barça necessiti aquest Messi, però sí que dic que aquest gest demostra que Leo sap, perfectament, què pretén el nou tècnic dels seus jugadors: entrega, pressió (no com la bogeria que li vam veure al Liverpool davant l’Arsenal, ¡Déu, com mossega aquesta gent!), disciplina i complicitat. Si el Barça va defensar millor contra el Vila-real, va ser perquè van defensar tots, cosa que abans no passava.

El Barça d’Ansu Fati

Notícies relacionades

¿Per què es protegeix els fumadors?

Les tres grans idees de l’FMI

És possible que a Messi, a més de tot el que li ha passat (i no passat, és a dir, no ha aconseguit abandonar el Barça, com volia), li estiguin passant coses que no tenia previstes. Mai va creure, ¿veritat?, que Ansu Fati, a qui va mimar, se n’anés als braços de Jorge Mendes, abandonant el seu germà Rodrigo, que havia aconseguit tenir la gallina dels ous d’or a casa. Ni de bon tros que del ‘Barça de Messi’ passéssim, un dia, al ‘Barça d’Ansu Fati’. O, sense anar més lluny, mai va pensar que quan Coutinho agafés la pilota i arribés al semicercle de l’àrea del Vila-real, l’hi cedís a Ansu Fati, a qui tenia a l’esquerra, per al 2-0, en lloc de donar-l’hi a ell, que l’acompanyava per la dreta.

Això, senyors, no havia passat mai, mai, en els últims 10 anys. I va passar diumenge. Són senyals que o Messi se suma amb el millor dels seus somriures al nou projecte o Koeman i el vell-nou Barça (¡ullet a Trincao i Pedri!) tiraran endavant sense ell.