El blues de l'autobús

El V5 tarda i apareix ple. Ronden les vuit del matí, l’hora en què els SUV i els esportius de gamma alta comencen a enfilar l’escalada per dipositar els seus fills a les escoles que voregen el límit nord del barri. Però al V5, que circula de la Zona Franca a la Creu de Pedralbes, els passatgers estrets –adeu distància de seguretat– són els que educaran els nens d’aquestes escoles, o els que netejaran les cases d’aquests conductors, més algun noi acompanyat d’una ‘nanny’. La freqüència de passada, que se suposa de cinc minuts, no es correspon amb la realitat, malgrat que, preguntats per això, a TMB donin l’estandarditzada i vàcua que «han planificat les xarxes de transport d’acord a les necessitats de mobilitat». Perquè la mobilitat dins del bus és a aquesta hora zero, ‘niente’, cap, i la gent recolza la seva mascareta contra els vidres mentre els cotxes, ells sí, corren per l’avinguda.

Notícies relacionades

Dir-se Terricabras

Puig surt a la borsa amb cinturó de seguretat

Les Corts, crec que ja ho he escrit abans, és una zona diversa quant a renda i envellida quant a edat. No tothom té cotxe –mai va ser fàcil aparcar-hi– i, tot i que seria bonic pensar que la bici pot ser una solució generalitzada per a un barri prolix en avis i pujades, és injust afirmar que només una reticència cultural explica que aquí molts ni se la plantegin.

Qualsevol política de mobilitat ha de partir del vianant i del passatger del transport públic; tot i que hi hagi moltes aliances teixides amb les bicis –jo, que no tinc carnet ni el vull, desitjaria també que tinguessin més carrils–, no es pot pensar a desincentivar el vehicle privat sense bolcar-se abans en el transport públic, sigui aquest autobús, Rodalies o el que sigui. I aquest, més en temps de pandèmia, ha de ser segur i fiable per a tothom, i en particular per als que treballaran. I si no, després no ens posem les mans al cap perquè el virus prolifera entre les rendes més baixes, i el cotxe entre els carrers més alts.